Àlex segella el doblet dels Márquez

Àlex Márquez ja és campió de Moto2. De forma brillant, acabant al podi com a segon després del sudafricà Brad Binder i contenint el suís Thomas Luthi, el seu principal rival. Ha estat el merescut triomfador d’un gran any. Si Marc, el germà gran, es proclamava campió del món a Tailàndia, tres setmanes més tard és el petit, Álex, el que ha aixecat la seua segona corona, la primera en Moto2, amb una gran carrera en el Gran Premi de Malàisia. A casa dels Márquez hi haurà doble celebració, una vegada que han repetit aquest curs la gesta que ambdós van protagonitzar el 2014. Aquell any, Marc aconseguia el seu segon títol de MotoGP i en l’última carrera, la de València, el seu germà petit s’unia a la festa amb el de Moto3. Una fita històrica que cap altra dinastia de pilots no ha aconseguit i que els germans de Cervera han repetit aquest 2019.

La d’Àlex era una victòria cantada, aconseguida en el segon match ball que va disposar per sentenciar el títol, però no eximeix de tensió perquè el cap de setmana passat a Phillip Island, al de Cervera se li van complicar les coses: va quedar sisè i es van ajustar els punts a la general, amb Thomas Luthi, tercer, a només 28 punts, i Brad Binder, que es va afegir a la festa amb el seu triomf a Austràlia. Però, a Malàisia, Àlex Márquez va confirmar la seua excel·lent temporada. En la sessió de classificació va aconseguir la pole amb nou rècord del circuit de Sepang. La millor manera de ser campió, des de la primera posició de la graella.

Com va passar el 2014, hi haurà dissabte vinent una doble celebració de títols a Cervera

En la carrera, una vegada que Àlex va creuar la meta segon només darrere del sud-africà Brad Binder i es va apoderar del títol matemàticament, el seu germà li va entregar un dard i una diana gegants. Estava eufòric el gran, més fins i tot que en la celebració del seu Mundial de MotoGP fa gairebé un mes, mentre el petit amb prou feines reaccionava davant de l’obsequi. La història del dard arranca al gimnàs que els germans Márquez tenen muntat en una nau industrial de Cervera, on com si fos un ritual acaben totes les sessions amb una partida de dards, i fins ahir el dominador del joc era una incògnita fora de les parets del recinte. Si es preguntava a Marc, aquest es proclamava vencedor, i si es qüestionava a Àlex, el mateix. Havia transcendit que el petit dominava el gran, com ocorre en gairebé tots els esports en els quals no hi ha un motor. A Sepang, Marc Márquez ho va admetre per fi regalant un dard gegant al seu germà per haver-se proclamat campió.

En un núvol, Àlex va tardar uns segons a entendre la referència i, llavors sí, es va passar tot el festeig clavant el dard allà on podia. “Quan he creuat la meta i he arribat al Marc, estava exhaust. Ara entenc que quan arriba ell, de vegades no reacciona gaire. Et feliciten, t’abraces, però no saps ni qui ets, estàs fet pols. Una cosa així es viu més des de fora que des de dins”, explicava Àlex.

Aquest ha estat el cinquè any en Moto2 del petit dels Márquez. La seua trajectòria no ha estat un camí directe de la glòria, com el del seu germà Marc. Per això ahir el seu pare Julià, tot just finalitzar la carrera, clamava als quatre vents: “Això va dedicat als que no creien en l’Àlex; aquí el teniu, amb dos campionats d’Espanya i dos títols mundials”.

Una història d'insistència

Després d’una història d’errors i insistència en els seus dos primers anys en Moto2, 2015 i 2016, no va ser fins al 2017 quan Àlex va aconseguir les seues tres primeres victòries a la categoria i va acabar quart en el Mundial, el mateix que el 2018, sent aquest curs el de la seua consagració. “Aquest Mundial és per a tota la gent que ha estat al meu costat. No només ara en els bons moments, també en els dolents. Quan el 2015 i el 2016 em costava tant, vaig tenir gent al meu voltant que em va fer creure. I aquest any, sobretot, he tingut un gran equip. M’han donat aquest afecte i aquest carinyo. I ho hem aconseguit tots junts”, deia Àlex.

“Estic molt, molt feliç. Gràcies a l’equip perquè ha fet un gran treball. M’han fet confiança tota la temporada, però especialment aquest cap de setmana, perquè veníem de carreres on havíem patit molt. La d’avui també ha estat una cursa molt dura i molt difícil pel que hi havia en joc, i ho hem gestionat de la millor manera. L’únic que puc dir és que estic molt feliç. Estic vivint un somni i vull disfrutar aquest moment amb tot el meu equip”, va assenyalar.

Festa a Cervera

La doble celebració a Cervera serà a bombo i platerets dissabte vinent, 9 de novembre. Una festa enorme, amb tomb amb autobús descapotable per la ciutat, que havia estat en suspens fins que Àlex aconseguís el títol. No volien ficar-li més pressió.