Es mereixien més

El Lleida Esportiu va jugar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque un dels millors partits, si no el millor, en camp contrari d’aquesta temporada, però va acabar aconseguint únicament un empat (2-2) amb l’Espanyol B. Molt poc premi per a l’excel·lent treball desenvolupat sobre la gespa. Un rigorós penal assenyalat per l’àrbitre, ja al tram final del partit, en un forcejament entre Eneko i Pujol, quan la pilota es dirigia a córner i sobre la línia lateral de l’àrea, va permetre als locals establir la igualada final. El Lleida, molt sòlid en totes les línies, havia aconseguit avançar-se dos vegades en el marcador i transmetre la sensació de ser superior a un Espanyol B que va tenir més possessió, però que mai va semblar que tingués controlat el partit.

Molo, amb la baixa per sanció d’Adri León, va sorprendre tothom col·locant Xemi a la seua posició i el centrecampista va acabar sent el millor del conjunt. Avalat des de darrere per uns impecables Simic i Trilles, es va cansar de robar pilotes i jugar-les amb criteri i a més va tenir l’encert d’inaugurar el lluminós als 35 minuts, en la primer rematada entre els tres pals dels de Molo. Una falta llançada per Marc Martínez va permetre a Simic rematar de cap de dalt a baix i el rebuig en curt del porter local el va aprofitar Xemi per marcar sobre la línia de gol. Era un premi just als mèrits d’un Lleida que feia mal a dalt amb Abel Molinero com a fals 9 i amb un omnipresent Alpha que era a totes les jugades d’atac.

L’Espanyol, amb un desaparegut Pol Lozano (un jugador sempre a cavall del filial i el primer equip), arribava tard i malament a dalt malgrat el bon partit de Kévin Soni com a referent ofensiu. En tot el primer temps, únicament va poder aconseguir una bona rematada de Moha (45’), que va sortir fregant el pal. A la represa, els locals van sortir a totes i van aconseguir tancar el Lleida a la seua parcel·la i després d’intentar-ho amb centrades, sobretot des de l’esquerra, va arribar l’empat. Una bona jugada per l’esquerra entre Moha i Pujol va permetre a Jutglà (54’) batre des de dins de l’àrea Víctor Vidal.

El millor del Lleida és que no va acusar el cop. Va seguir amb la mateixa concentració i, en tan sols quatre minuts, va tornar a posar-se al davant en el marcador. Abel Molinero, en el seu millor partit amb la samarreta blava, va robar una pilota al límit de l’àrea, va fer la diagonal i va rematar l’escaire malgrat l’estirada d’Adri León, que no va arribar a la pilota. Les coses tornaven a estar com estaven, amb el Lleida arribant de nou més i millor que el rival. Van poder sentenciar els de Molo amb una jugada d’Alpha (66’) amb una mesurada centrada a la qual Cano no va arribar, després, va ser el mateix Bagayoko el que, regirant-se a l’àrea, va reblar una gran centrada de Liberto, però la pilota, fent una estranya paràbola després de rebotar al peu d’un defensor local, va acabar en córner.

Tot semblava controlat fins que va arribar un rigorós penal, després d’un forcejament entre Eneko i Pujol, que l’àrbitre no va dubtar a assenyalar. Kévin Soni no ho va desaprofitar. Era un 2-2 injust però que va acabar sent inapel·lable, tot i que Luso (78’) va tenir el 2-3 a l’abast.