SEGRE

La Lomce, derogada "formalment i jurídicament" amb la reforma educativa

La ministra d'educació i Formació Professional, Isabel Celaá.

El Govern derogarà "formalment i jurídicament" la Lomce amb la reforma educativaEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha afirmat aquest dimecres que amb l’avantprojecte de llei de reforma educativa el Govern de l'Estat deroga "formalment i jurídicament" la Lomce del PP i modernitza la Llei Orgànica d’Educació (LOE), l’anterior norma dels socialistes. Ho ha assenyalat durant la seua compareixença en la Comissió d’Educació del Congrés, on PP i Ciutadans han expressat el seu rebuig absolut a aquesta reforma educativa, per a la qual presentaran una esmena a la totalitat amb text alternatiu i una esmena de devolució, respectivament.

La ministra ha explicat: "Ens limitem a modificar els aspectes més controvertits que la Lomce (2013) va incorporar a la LOE (2006), sense perjudici que, amb l’esmentat objectiu, i únicament des del punt de vista de la tècnica jurídica utilitzada, es parli de derogació formal de la Lomce", ha explicat Celaá. La proposta s’obre ara a les administracions (ha anunciat una Conferència Sectorial ben aviat) i la comunitat educativa, ha recalcat la ministra.

Sandra Moneo (PP) ha anunciat a la ministra que el seu partit no donarà suport a la reforma i presentarà un text alternatiu amb una nova llei que enforteixi les competències de l’Estat, davant "una falta de lleialtat institucional que s’ha produït per algunes comunitats autònomes". Ha advertit Celaá que els populars s’oposaran a qualsevol intent de vulnerar les llibertats educatives i ha criticat l’intent de suprimir el paper dels pares en l’elecció de centres.

Marta Martín (Ciutadans) ha definit l’avantprojecte de "emplasto" i "provocació" i ha acusat Celaá de no buscar el consens i fer una "imposició". Ha lamentat, per exemple, que es vulgui eliminar la "demanda social" per a l’oferta de centres concertats, que no es doni prou valor a l’Alta Inspecció i ha preguntat com es garantirà que les comunitats amb llengua cooficial ofereixin el 25% de les classes en castellà com va fixar el Tribunal Constitucional.

La resta de partits de l’oposició no han mostrat a penes rebuig a la reforma educativa sinó només algunes puntualitzacions.

Des de Unidos Podemos-En Comú Podem-Marea, Javier Sánchez ha demanat de no tornar a la LOE sinó a una llei del 2018. Ha instat a eliminar l'FP Bàsica perquè segrega o incorporar una assignatura específica sobre educació afectiu sexual a Secundaria. El diputat d’aquesta formació Joan Mena ha exigit que la religió surti de l’escola i ha demanat el Govern que "no tiri la tovallola" per aprovar els pressupostos.

Sergi Miquel (PDeCAT) ha criticat l’"objectiu clar" que tenia la Lomce o la llei Wert per "espanyolitzar els alumnes catalans" i ha assenyalat que no hi ha cap indicador que marqui un retrocés del castellà a Catalunya. No obstant això, ha lamentat que d’algunes paraules de Celaá es desprengui "una sensació de sospita o ombra sobre el coneixement del castellà a Catalunya".

Andoni Agirretxea (PNB) ha coincidit amb Celaá en molts suggeriments per canviar la Lomce, encara que ha demanat autonomia per al sistema basc. Ha criticat que hi hagi gent a Catalunya o Euskadi que defensin "el dret a no saber cap altra llengua".

Joan Olóritz (ERC) ha coincidit en la "urgència" de "reparar" el perdut en educació per la crisi econòmica i el "mal govern polític" i Luz Martínez (PSOE) ha aplaudit l’avantprojecte.

L’avantprojecte del Ministeri permetrà que, en determinats casos, se superi el Batxillerat amb una assignatura suspensa i Celaá ha destacat que ja s’aplica "de facto, sense haver desencadenat cap polèmica". El Batxillerat serà més flexible amb els estudiants que acabin el primer curs amb més de dos matèries suspeses no hauran de repetir curs i podran matricular-se d’alguna del segon curs que no siguin les suspeses. Religió no serà computable i no tindrà assignatura alternativa. Valors cívics i ètics s’impartirà a Primària i Secundària.

Quant al tractament de les llengües cooficials, "es posa èmfasi en la necessitat que tot l’alumnat acabi l’educació bàsica amb el nivell adequat en la capacitat d’expressar-se oralment i per escrit en una i una altra llengua", ha subratllat Celaá.

tracking