SEGRE

ESNOTICIA

Júlia Vergara-Alert: «Estem avançant molt per tenir un tractament»

Viròloga i investigadora del centre de recerca en sanitat animal de l'IRTA

«Estem avançant molt per tenir un tractament»

«Estem avançant molt per tenir un tractament»SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Aquesta viròloga és una dels líders del projecte de recerca d’un medicament efectiu i d’una vacuna contra el Sars-CoV-2 en què participen tres grans centres d’investigació catalans

Forma part d’un grup d’investigació que treballa per aconseguir tant un antiviral com una vacuna eficaços contra el Sars-CoV-2. En quina fase es troben?

El CReSA-IRTA, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’IrsiCaixa formem un consorci. El BSC porta la part informàtica, fa prediccions de molècules que poden servir per a tractaments i per a vacunes, selecciona milers de candidats i va provant quin podria ser millor. L’IrsiCaixa selecciona anticossos i fa la part més in vitro a nivell cel·lular. Quan s’ha de passar a la fase animal i cal treballar amb el virus ho fem al CReSA, perquè tenim un laboratori de biocontenció. Provem en cèl·lules in vitro diferents medicaments, no només antivirals, que ja estan al mercat i veiem si funcionen. Algun s’està provant en pacients.

N’hi ha algun d’efectiu?

S’està parlant molt del Remdesivir, que és un medicament contra l’ebola. S’ha provat al Germans Trias i Pujol i en hospitals de tot el món i s’ha vist que redueix la mortalitat i l’estada a l’UCI, encara que té carències i l’efectivitat no és del cent per cent, la qual cosa intentarem resoldre amb algun fàrmac nou que desenvolupem. Estem provant altres tractaments i anticossos in vitro en cèl·lules i estem trobant una bona protecció. Paral·lelament, pel que fa a la vacuna, l’IrsiCaixa comença al maig a provar el primer candidat vacunal. Si dóna una bona resposta, passarà al CReSA, perquè hem de veure si protegeix del virus i per a això els animals han d’infectar-se.

Aconseguir una vacuna abans d’un any és molt difícil.

Sí. En vacunes tradicionals parlem de cinc a deu anys perquè siguin al mercat. Però s’està accelerant molt el procés perquè tenim experiència amb altres coronavirus i som molts els grups que estudiem vacunes amb estratègies diferents. Ara ha sortit una vacuna a Oxford que començaran a provar al setembre. Nosaltres en busquem una que protegeixi d’aquest coronavirus i d’altres de similars que puguin sortir dins d’un temps, o d’aquest si varia.

Pel que diu, estem més a prop d’aconseguir un tractament eficaç que d’una vacuna.

Sí. És més fàcil perquè es comença mirant el que tenim al mercat, com el Remdesivir, dissenyat per a l’ebola, però al final tots són virus. Estem estudiant medicaments per a la sida, l’hepatitis o la malària per veure si són eficaços o no contra el virus, i com que són medicaments registrats i estan al mercat, podem estalviar totes les proves per a la seguretat en els pacients. La vacuna sí que les ha de superar totes.

Creu que l’augment de les temperatures frenarà el virus?

A nivell de laboratori sabem que les altes temperatures o els rajos ultraviolats el maten, però parlem d’estudis en laboratori a una distància molt concreta. És difícil de dir, ja veiem que s’està reduint, també per l’efecte del confinament. Sí que es preveu un altre brot a l’octubre o el novembre, no sabem si més lleu o més greu.

No és possible eradicar-lo com en el cas del SARS o que es quedi en zones molt concretes com el MERS?

Hi ha diversos escenaris i un dels més possibles és que acabi sent com una grip a nivell estacional. Si l’anem tenint any rere any hi haurà població protegida, encara que no sabem quant dura aquesta immunitat o quants anticossos necessitem per a això. Si arriba per quedar-se, esperem que hi hagi una vacuna per controlar-lo.

Així doncs, ha arribat per quedar-se?

La diferència és que els altres dos causaven problemes respiratoris a les vies baixes, als pulmons. Aquest, també perquè causa pneumònia, però s’encomana molt fàcilment perquè està en vies altes, com nas o tràquea. Per això en els altres és molt més fàcil controlar els contagis que en aquest, que amb els casos asimptomàtics i la ràtio de transmissió és molt difícil.

Ha passat ja el pitjor d’aquesta pandèmia?

Sempre ens queixem molt dels polítics, i m’hi puc afegir en segons què, però també cal posar l’enfocament en la societat, en la responsabilitat ciutadana. És important que siguem responsables ara que s’inicia el desconfinament. No es tracta que t’hagin de controlar, ets tu el que has de saber que no pots quedar amb els amics. Si es fa bé s’aconseguirà baixar. Potser sí que ha passat el pitjor en número de casos, però per a la gent a qui toca, només que hi hagi un cas, ja preocupa. De cara a la tardor hi pot haver un rebrot i no se sap si serà més o menys important, esperem que els tractaments estiguin més avançats, encara que no crec que hi hagi una vacuna al mercat.

És més factible que ja hi hagi un tractament antiviral que sigui eficaç?

Que estarem més avançats és segur, que n’hi haurà un de molt específic per a aquest coronavirus no ho puc dir al 100%. Esperem que hi sigui, perquè en aquest poc temps estem avançant molt. Sobre les vacunes, tinc esperances en la d’Oxford, encara que no sigui la que nosaltres volem desenvolupar. No sé si seria suficient o no, però és una mica com el medicament contra l’ebola que redueix la mortalitat i l’estada a l’UCI. Qualsevol reducció és una bona notícia.

Hi ha científics que vinculen aquesta pandèmia a la pèrdua de la biodiversitat del planeta. Comparteix vostè aquesta opinió?

Sí. Hi ha diversos temes. Un és la globalització. Ara, a la Xina hi ha cent vegades més vols que quan va sorgir el primer SARS el 2002, cosa que genera molts més contactes i més ràpidament. En matèria de biodiversitat, si hi ha moltes espècies, el virus pot anar saltant d’una a l’altra, però li costarà molt adaptar-se. Si reduïm espècies, per exemple de rosegadors, al virus li serà més fàcil adaptar-se, i si parlem de només un tipus de rosegador, molt més. Reduir la biodiversitat fa que tinguem més virus.

Ens hem d’acostumar a l’aparició periòdica d’aquest tipus de virus?

Des de fa temps ja es parlava que aproximadament cada dècada tindríem un d’aquests grans coronavirus. Ha estat així, perquè el 2002 vam tenir el primer SARS, el 2012 el MERS i ara aquest. Fa falta estar preparats a nivell sanitari i d’investigació, i també la població. Ara començarà també l’època dels mosquits. En molts països hi ha casos de dengue importats.

tracking