El 44% dels cotxes nous de Lleida ja són elèctrics o híbrids

Les últimes dades oficials, del 2021, situen el parc de turismes i totterrenys a la província de Lleida en 235.863 unitats, amb una edat mitjana superior als quinze anys. Molts tenen seriosos problemes o estan vetats per circular a les anomenades zones de baixes emissions de ciutats com ara Barcelona, atès el seu alt índex de contaminació.

Les normatives mediambientals europees empenyen més i més qui vulgui posseir un turisme cap a un cotxe menys contaminant. El 2020, la quota de turismes que no tenien motoritzacions ni de gasolina ni gasoil era gairebé anecdòtica, amb 991 a la província, però ara les vendes de turismes que no utilitzen carburants fòssils s’han disparat. L’any passat el 44% dels cotxes nous venuts a Lleida ja no eren els tradicionals. Se’n van comercialitzar 924 de dièsel, 1.963 de gasolina i 2.276 d’altres motoritzacions.

A l’hora de decidir la compra, ara entren noves variables en l’equació que s’afegeixen a les del preu, la comoditat, l’ús que es donarà al vehicle o la simple estètica. El Reglament General de Vehicles estableix moltes categories. D’una banda, estan els de propulsió tradicional, o sigui, gasolina i dièsel. Cada vegada més eficients i verds però no prou amb les normatives mediambientals i amb una data de caducitat a menys ja de 12 anys, quan ja no es podran vendre cotxes nous amb aquestes propulsions.

A l’altre costat de la balança hi ha els elèctrics, amb recàrrega des d’un endoll a unes bateries. Ara per ara són molt més cars i amb menys autonomia, tret de comptades excepcions, que un turisme similar de combustió interna. En general, un d’elèctric ve a costar de l’ordre d’un 20 a un 25% per sobre d’un altre de tradicional.

En el punt intermedi hi ha els híbrids. N’hi ha amb doble motor: un de combustió, que actua com el principal, i un altre d’elèctric, en el qual la bateria es recarrega amb el mateix motor quan redueix la velocitat. En els híbrids endollables, la bateria també pot recarregar-se directament des d’un endoll.Els elèctrics d’autonomia estesa, com els híbrids, compten amb un motor de combustió que es combina amb l’elèctric.

Malgrat això, no es consideren híbrids pel fet que el motor de combustió no impulsa per si sol el cotxe, sinó que simplement genera energia que alimenta les bateries del motor elèctric. També estan els anomenats vehicles de pila de combustible, que fabriquen a bord la seua pròpia electricitat amb hidrogen. Per normativa també entren en la categoria híbrida els cotxes de GNC i GLP.

Els primers extreuen l’energia del gas natural comprimit i els segons d’una barreja de butà i propà. A més, ambdós porten dipòsit de gasolina tant per falta d’autonomia com per escassetat d’estacions de recàrrega.

Escassos punts de recàrrega

Aquest últim extrem, el dels punts de proveïment, és un dels que més penalitzen els cotxes elèctrics i híbrids. Les últimes dades oficials situen en tot just 138 els punts públics a les comarques de Lleida. El Govern central es va marcar l’objectiu que per a aquest any l’Estat comptés amb un mínim 100.000, entre càrrega lenta, accelerada i ràpida.

Per això obliga que des de l’1 de gener les estacions privades obrissin el seu servei a tots. Va establir que els espais d’accés públic com pàrquings de supermercats, hotels, restaurants, centres comercials o edificis no residencials privats, garatges públics o centres de treball comptin amb punts de càrrega elèctrica en espais d’accés públic.

Però l’actual falta d’una xarxa de recàrrega adequada llasta l’adopció del cotxe elèctric, sobretot a persones que necessitin fer desplaçaments més enllà dels límits de la seua zona de residència. Aquí s’introdueix una altra de les variables més importants a l’hora de decidir la compra d’un elèctric: el preu. Si es vol un turisme eficient però barat, la seua autonomia serà curta i si necessita que pugui recórrer grans distàncies entre recàrrega, el preu s’eleva exponencialment.

Els preus arranquen des dels poc més d’11.900 euros amb descomptes i promocions però amb unes autonomies de tot just 150 quilòmetres, cosa que els converteixen en cotxes urbans 100%. Amb tot, l’autonomia mesurada del mercat és d’uns 250 quilòmetres i ja es poden trobar models per sobre dels 400, però el preu també es multiplica.

Núria Castellà, Associació Alba de Tàrrega

L’Associació Alba de Tàrrega té des de l’any passat dos vehicles cent per cent elèctrics: un cotxe i una furgoneta amb nou places, i un tercer cotxe elèctric en el marc d’un projecte pilot amb Som Mobilitat. Núria Castellà, adjunta a direcció, diu que el principal avantatge és l’estalvi en combustible. “Amb els dos vehicles aconseguim estalviar uns 6.000 euros anuals.” Els inconvenients són “la poca autonomia, la necessitat de planificar-se molt més els desplaçaments més llargs i la falta de punts de càrrega”, explica. Per a Castellà, “són ideals per a trajectes curts com les nostres rutes habituals”. Per a Terribas avui està resolt el problema de l’autonomia dels cotxes elèctrics perquè “en l’actualitat permeten fer 400 quilòmetres”. Amb tot, lamenta que l’Estat espanyol és a la cua dels països d’Europa que utilitzen cotxes híbrids i elèctrics.

Xavier Terribas, enginyer de la Segarra

El professor d’Eficiència Energètica de la Universitat de Lleida Xavier Terribas porta set anys conduint un cotxe elèctric, més de 250.000 quilòmetres, i manté que són els més “democràtics”, ja que a diferència dels vehicles que funcionen amb combustibles fòssils o hidrogen no depenen dels preus que imposin aquests mercats. Per a Terribas avui està resolt el problema de l’autonomia dels cotxes elèctrics perquè “en l’actualitat permeten fer 400 quilòmetres”. Amb tot, lamenta que l’Estat espanyol és a la cua dels països d’Europa que utilitzen cotxes híbrids i elèctrics.

Les variants