Comerç autoservei

SR. DIRECTOR:

Voldria felicitar la senyora Marta Alòs pel seu escrit al diari d’ahir titulat Comerç autoservei. És el viu retrat del que passa als centres comercials.

He estat pràcticament tota la meva vida laboral tractant públic i mai m’hauria passat pel cap de tractar, de bones a primeres, de tu a un client. En el cas de les benzineres em vaig trobar una vegada camí de Barcelona amb un problema que en aquell moment no tenia gaire importància, però segurament no hauria pogut arribar a casa, i el “noi de la benzinera” se’n va adonar i em va fer un arreglo per sortir del pas: a l’hora de pagar, sense conèixer-me de res, em va cobrar la benzina i de cap manera va voler cobrar la reparació.

En la famosa botiga de teixits que anomena mai hi havia munts de roba damunt dels taulells, els dependents eren veritables professionals que et rebien amb un sonor “bon dia” i un somriure. Avui per desgràcia costa molt de trobar que t’atenguin com cal.