S'equivoquen, els suecs, amb els carburants?

En els últims anys estem vivint una revolució en l’àmbit de la distribució minorista de carburants, originada per les estacions de servei low-cost que estan proliferant en un entorn en què el factor preu té molta importància en la decisió de compra.

Les cooperatives agràries no compartim exactament el mateix model però sí el tipus d’instal·lació que, habitualment, o com a mínim durant una part de la jornada, és automàtica; és a dir, sense personal. En el nostre cas, aquest model dóna resposta, d’una manera sostenible i segura, a les necessitats de subministrament de carburants del món rural, d’on les estacions tradicionals fa temps que van fugir davant d’unes vendes més moderades.

Actualment, estem en plena envestida de sindicats de treballadors i algunes associacions de consumidors o estacions de servei amb arguments diversos, però amb la finalitat última de prohibir aquestes instal·lacions automàtiques a Espanya. No deixa de ser curiós que aquesta estratègia, a la pràctica, plantegi allunyar-nos d’Europa, on hi ha diversos estats membres en què aquest patró està més que implantat. Estem parlant de països avançats com Dinamarca, Suècia o Finlàndia, on aquestes estacions de servei ja suposen més del 50% del total. Només aquest fet, des del sentit comú, tira per terra els arguments sobre drets dels consumidors o discapacitats, ocupació o seguretat que al·leguen els contraris a aquest tipus d’instal·lacions. Dir que Suècia, per exemple, s’ha tirat a la piscina sense tenir en compte els seus consumidors sembla una mica esperpèntic.

Perquè en el fons aquests arguments són només una coartada, la finalitat última és eliminar uns competidors que, cada vegada més, estan ocupant part del mercat. Així ho ha retratat en diverses ocasions la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, que ha recomanat eliminar les disposicions normatives que prohibeixin o discriminin les estacions de servei sense personal.

Tot i això, de moment ens trobem que nombroses comunitats autònomes prohibeixen les instal·lacions automàtiques. I en aquesta pugna fratricida les cooperatives agràries som un dany col·lateral. No som “l’objectiu”, però a la pràctica podem patir les negatives conseqüències del conflicte.

Fa uns mesos es va publicar la nova norma que regula les instal·lacions de distribució de carburants a vehicles. Un reial decret que, curiosament, feia anys que era al calaix del Ministeri i que s’hauria pogut limitar a establir uns requisits clars des del punt de vista de la seguretat per a aquest tipus d’instal·lacions. Però, lamentablement, preveu determinades disposicions que les discriminen de manera injustificada.

Per exemple, aquesta normativa limita la quantitat màxima per subministrament a setanta-cinc litres, quan tots sabem que els camions o els tractors agrícoles tenen dipòsits clarament més grans, de més de 200 litres.

Volem pensar que és el desconeixement de la realitat, i no altres motius, el que ha portat a plantejar aquests requisits draconians que, si no hi posem solució, ens poden acabar conduint a una situació absurda.