SEGRE

COL·LABORACIÓ

L'Atenció Primària és la germana pobra del servei de Salut?

Creat:

Actualitzat:

“L’Atenció Primària és el primer punt d’accés al sistema nacional de salut i és clau per millorar l’estat de salut de la població, augmentar l’equitat i millorar l’eficàcia del sistema”, assegura Pilar Magrinyà, directora general de Planificació en Salut en un article publicat a la web del Servei Català de Salut. Segur que tothom, pacients i professionals sanitaris, estem d’acord amb aquesta afirmació.

Aquesta setmana commemorem el Dia Nacional de l’Atenció Primària i sovintejaran les declaracions sobre el paper fonamental d’aquest eix del sistema sanitari. Però, una cosa són les opinions fetes públiques i una altra, l’adopció de mesures per enfortir la porta d’entrada als serveis de Salut.

A Catalunya encara no es disposa d’un pressupost definit per a l’Atenció Primària (AP), que depén d’un pressupost general que prioritza la despesa hospitalària. A la resta de l’Estat, el panorama és similar. Per aquest motiu el Fòrum de Metges d’Atenció Primària ha elaborat un decàleg d’objectius mínims amb la voluntat de garantir la qualitat de l’AP. El decàleg reclama un increment pressupostari d’un 16% en un any fins a arribar al 20% en quatre anys, una dotació adequada de recursos humans i l’augment de la capacitat de proves diagnòstiques. Més enllà dels números, el document reivindica que els metges de Família i el Pediatres liderin la presa de decisions relacionades amb l’organització i la gestió dels recursos sanitaris. Així mateix, afirma que aquests professionals han de poder accedir al catàleg complet de proves complementàries. Els pacients expressen amb freqüència la seva sorpresa o, fins i tot, la seva indignació quan se’ls explica que la seva metgessa de Família o el seu pediatra no poden decidir el seu ingrés en un centre hospitalari o sociosanitari. La decisió depèn d’altres professionals que ni els coneixen ni els han visitat mai. “Però, vostè és el meu metge de tota la vida”, acostumen a replicar. En aquest sentit, el Fòrum de Metges d’AP és contundent: l’Atenció Primària ha de liderar la gestió dels processos del malalt crònic dins del sistema sanitari i social. És a dir, li pertoca un paper fonamental, que inclou la coordinació amb l’àmbit hospitalari, els centres geriàtrics i de persones amb discapacitats i les associacions de pacients, entre altres entitats.

Respecte a la gestació d’exàmens complementaris, és necessari clarificar fins a quin punt el criteri professional dels facultatius de l’AP és determinant. A Lleida, els metges i les metgesses del CAP es troben, de vegades, que hi ha especialitats hospitalàries que rebutgen la sol·licitud de visita d’un pacient que, segons el criteri del metge de Família o la pediatra, necessita que l’avaluïn. I són els professionals dels CAP els que ho han de comunicar a la persona rebutjada. L’exigència d’un termini mínim de 10 minuts per visita també forma part del decàleg d’objectius del Fòrum de Metges d’AP. Aquests 10 minuts, que sovint són més perquè així ho requereix l’estat de salut dels pacients, s’han de compartir amb la càrrega burocràtica que pesa damunt dels metges de Primària: gestió de la incapacitat temporal, informes, certificats, justificants, etc. El decàleg aborda un altre aspecte important com és l’accés dels facultatius de l’AP a la formació continuada i la promoció de la investigació mitjançant la convocatòria pública d’ajudes.

No n’hi ha prou amb dir que l’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema de Salut. Cal reconèixer la seva tasca, dotar-la de recursos suficients i deixar-li exercir les responsabilitats per a les quals està preparada. Un sistema sanitari de qualitat i accessible ha de basar-se en àmbits diferents, però sense que cap d’ells predomini per damunt dels altres. Ha de ser un exemple de coordinació i coresponsabilitat en benefici de la salut de la ciutadania. El contrari és condemnar l’Atenció Primària a ser la germana pobra del servei de Salut i al pacients a ser víctimes del despropòsit.

tracking