Ni corona ni cavall

La famosa cançó de Shakira venjant-se de Gerard Piqué presenta la virtut col·lateral –o la mala bava despectiva i elitista– de fixar en un parell d’esmolades comparacions materials classe alta i classe baixa. L’alta definida per dues marques de prestigi, Rolex i Ferrari, la baixa per dues assimilables a gustos o més aviat butxaques populars, com són Casio i Renault Twingo. Entremig, la classe mitjana cada dia més pròxima al rellotge rectangular nipó amb números digitals i al petit utilitari francès que no pas a les anteriors luxoses referències suïssa i transalpina.

Ignoro si el fins fa poc defensa blaugrana posseeix un d’aquells rellotges cars que llueixen a l’esfera una corona de cinc puntes, però sí que em consta, després d’haver-ho llegit a l’¡Hola!, convertida per a l’ocasió de revista del cor en revista del motor, que en el seu parc mòbil no figura cap vehicle amb la mítica insígnia del cavallino rampante negre sobre el fons groc canari de l’escut heràldic de Mòdena, bressol d’Enzo Anestesio Ferrari, fundador el 1929 de l’escuderia esportiva que acabaria produint automòbils de sèrie a la fàbrica de Maranello, vora l’esmentada ciutat cèlebre pel vinagre balsàmic. Sembla que el cavallet en qüestió és un homenatge al comte Francesco Baracca, as de l’aviació italiana mort en combat a la Primera Guerra Mundial.

¡Hola! ha descobert al garatge particular de Piqué, entre altres cotxes de gamma extra, un Porsche Cayenne, un Porsche Panamera i un Aston Martin DS9 GT. Vull dir que si no té un Ferrari no deu ser perquè no se’l pugui pagar, igual que un Oyster Perpetual o un Air-King o un Explorer o un Submariner o un Milgauss o un Sea-Dweller o un Yacht-Master o un GMT o un Cosmograph Daytona, per enumerar diversos models de la casa Rolex. A més de fer-me sentir pobre, la classista lletra shakiriana m’ha ferit l’amor propi tan profundament (sense corona ni cavall, com un plebeu de l’edat mitjana, després de tota una vida laboral) que en un rampell d’orgull em disposo a córrer cap a Comercial Víctor del carrer Acadèmia, on la setmana passada vaig veure anunciat un Ferrari Califòrnia descapotable de segona mà, color blau –si, ja sé que els Ferrari millor vermells, però ara tinc pressa–, dues portes, set marxes automàtiques i 560 CV, pel mòdic preu de 169.000 euros. Abans passaré pel banc per tornar-me a hipotecar el pis.