Davant de la barbàrie terrorista

Nova Zelanda va viure divendres un brutal atac terrorista protagonitzat per un jove d’extrema dreta, racista i antimusulmà, que va irrompre a trets en dos mesquites, va matar 49 persones i va deixar mig centenar de ferits. L’autor, Brenton Tarrant, un australià de 28 anys, va proclamar a través d’un manifest que duia a terme l’atemptat “per ensenyar als invasors que les nostres terres no seran mai seues”, entre altres floretes que seria un insult qualificar d’arguments. El que resulta més paradoxal és que poques persones són tan semblants en el fons a Tarrant i als que pensen igual que ell com els islamistes radicals que sembren el terror en nom de la seua retorçada versió de l’islam. El racisme i l’odi cap als que tenen un estil de vida i una religió diferent dels que es consideren ideals són factors comuns entre els quals a priori apareixen com a pols oposats. També ho és que els dos col·lectius tenen com a base internet i les xarxes socials per difondre les consignes i accions per captar adeptes. Per això Tarrant va retransmetre en temps real el seu atac via Facebook. Ara mateix, és impossible lluitar contra aquesta realitat, com ho prova el fet que el vídeo d’aquesta atrocitat es difongués a tot el món abans que fos retirat per les empreses titulars de les xarxes socials. Però cal tenir clar que aquest no és l’origen del problema, sinó la conseqüència d’actuacions com les que han portat a l’expansió de l’islamisme radical –ja sigui per intervencions exteriors o pels règims imperants en diversos països– o a la proliferació de partits xenòfobs al món occidental, entre altres exemples. Seria injust dir que Trump ha estat l’inspirador de l’atemptat a Nova Zelanda, per molt que l’autor digui que és admirador seu. Tanmateix, sí que cal preguntar-se quins efectes pot tenir afirmar que la majoria dels immigrants són delinqüents o que els súbdits d’un determinat país són terroristes en potència. El discurs de la por no fa més que augmentar els recels entre comunitats, tant dins d’un estat com a nivell internacional, i genera el caldo de cultiu ideal no només perquè sorgeixin extremistes fanàtics, sinó perquè amplis sectors de la població puguin culpar determinats col·lectius dels problemes d’un país. Mai està de més recordar què va passar amb els jueus i altres minories en el règim nazi.