Els que no han guanyat

Després de qualsevol elecció, tots busquen arguments per justificar el que ha passat i hi ha vegades que tots es proclamen vencedors, bé perquè hagin millorat, perquè es converteixen en decisius o fins i tot perquè han baixat menys que en altres ocasions. Una jornada com la de diumenge passat dóna per a més consol perquè qui no troba justificació en alguna ciutat, pot refugiar-se en les europees o fins i tot conformar-se que a d’altres els ha anat pitjor, però al marge de la irrefutable victòria d’Esquerra Republicana, ningú no pot sentir-se plenament satisfet amb uns resultats agredolços per a tothom. A JxCat poden celebrar l’èxit de Carles Puigdemont a les europees perquè ha estat el més votat a Catalunya i per les seues majories a Mollerussa o les Borges, però aquest bon resultat no pot servir de paraigua al mal resultat de Barcelona, de l’àrea metropolitana, el retrocés a la Seu i Cervera i sobretot que l’hegemonia independentista en vots ha passat a Esquerra. Tampoc la CUP no té gran cosa a celebrar perquè han guanyat a Berga i han tingut bon resultat a Girona, però es queden sense representació a Barcelona i Lleida amb un retrocés general. Els socialistes es proclamaven en l’àmbit estatal com els guanyadors de les eleccions i certament es van imposar a les europees i han millorat a grans ciutats com Barcelona, però no han confirmat les seues expectatives a Madrid, tindran problemes per continuar governant en autonomies com Aragó i l’impuls Sánchez no ha estat tan fort en l’àmbit local, com s’ha vist a Lleida o Tarragona. Els populars es conformen perquè han frenat la seua caiguda i no han desaparegut a Lleida o Barcelona, poden recuperar Madrid i sobretot no s’han vist superats per Ciutadans, però no poden negar que estan en franc retrocés. Els de Rivera es mostren contents perquè seran decisius a l’hora dels pactes a Madrid i algunes autonomies, però ni s’ha notat l’efecte Valls a Barcelona, ni l’agressivitat de Rivera a la constitució del Congrés. I a qui sens dubte els ha anat pitjor és als de Podem i les seues confluències, que han pagat les divisions internes i han perdut la majoria de les “alcaldies del canvi”, amb l’excepció de Cadis, la seua representació autonòmica i bona part de les possibilitats de formar govern de coalició amb Sánchez. Les municipals han estat segona volta.