SEGRE

EDITORIAL

Aragonès, 132 president de la Generalitat

Creat:

Actualitzat:

Pere Aragonès es va convertir ahir en el 132 president de la Generalitat i el primer d’ERC des de la República a l’aconseguir els 74 vots del bloc independentista. Era el previsible des que es va conèixer el resultat electoral del febrer, però el pacte ha tardat més de tres mesos a forjar-se i no hi ha garanties que duri tota la legislatura.

Però d’entrada s’ha de destacar que es recupera la normalitat institucional interrompuda per l’aplicació de l’article 155 i la presidència vicària de Torra, que des del primer moment va assumir el càrrec per delegació i de fet no va arribar a exercir-lo i va prolongar així la situació d’interinitat fins ahir, amb l’elecció de Pere Aragonès, que sí que farà de president amb un programa propi i que no coincideix en tot amb el dels seus socis. Aragonès va defensar dijous la via escocesa cap a la independència i arriba a la presidència amb la mà estesa i bona disposició al diàleg com es va veure al debat que va mantenir amb el que serà cap de l’oposició, Salvador Illa, amb discrepàncies de fons, però un to correcte molt allunyat del que va mantenir Ciutadans al mandat anterior.

Hi haurà un nou joc d’equilibris perquè el PSOE necessita ERC a Madrid, on és un dels suports més habituals i perquè els republicans confien a obtenir resultats de la taula de diàleg, davant la qual es mostren obertament escèptics els socis de JxCat, i alhora Aragonès haurà de cuidar les seues relacions amb Waterloo, evitant qualsevol aspror que pugui afectar la cohesió del seu govern i complir el que va firmar amb la CUP en política social per superar la revàlida que li han marcat per d’aquí a dos anys. Un equilibri complicat que, com sempre, dependrà dels resultats que obtingui la seua gestió, la seua aposta pel diàleg i que arribin els indults als polítics presos abans de l’estiu, que es transfereixin els fons comunitaris per a la recuperació de la Covid i es puguin gestionar amb eficàcia, que Madrid també aposti pel diàleg, i fins i tot que els sectors més radicals de JxCat tinguin paciència perquè es puguin collir fruits de l’aposta pel diàleg d’ERC.

. No serà fàcil perquè hi ha molts factors en joc que no depenen exclusivament d’Aragonès i el seu equip i no estan totes les ferides cicatritzades, però en l’actual conjuntura sorgida de les urnes no hi havia altres majories viables, ni tampoc alternatives a l’opció d’ERC, que per primera vegada des de la República assumeix la màxima responsabilitat a Catalunya. Una tornada en un moment complicat per la situació sanitària, l’econòmica i l’endèmic problema territorial, que pot servir per ampliar la base com reclama Junqueras, o que també es pot convertir en una repetició de les baralles dels últims mesos.

El temps dirà, però comença el moment de governar i solucionar problemes..

tracking