Política més enllà de les manifestacions

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya va reprendre ahir la mobilització independentista al carrer després del parèntesi que van provocar l’any passat les restriccions vigents pel coronavirus. La manifestació organitzada per l’ANC amb la col·laboració d’Òmnium Cultural a Barcelona va ser de nou massiva, però a molta distància dels registres que va arribar a assolir abans de la pandèmia. Com és habitual, no va faltar el ball de xifres, ja que els organitzadors van estimar en 400.000 els assistents i la Guàrdia Urbana, en 108.000.

I a més, aquest any es va afegir el debat de fins a quin punt aquesta participació inferior és fruit del fet que encara cal seguir mantenint mesures preventives per la Covid –per molt que des de divendres passat estiguin autoritzades les marxes sense cap límit de persones– o si és conseqüència de la divisió i enfrontaments entre els independentistes. Però el que tots els representants polítics haurien de tenir clar és que el més important és la força de les urnes. Si en els anys anteriors el sobiranisme no ha aconseguit l’objectiu d’aconseguir la independència ni d’avançar-hi clarament malgrat protagonitzar mobilitzacions històriques, les formacions partidàries de l’actual marc polític no haurien de pensar que aquesta demanda ja ha passat a ser minoritària perquè aquesta vegada hi hagi hagut menys manifestants.

Les mobilitzacions al carrer sempre poden servir com a termòmetre per mesurar l’opinió popular, però no tant com els resultats electorals. Durant els últims anys, els catalans han tingut l’oportunitat de votar en diverses ocasions, i el cert és que continua sense haver-hi una majoria diàfana. Així que, com assenyalàvem ahir en aquesta mateixa secció, ha arribat l’hora de donar una oportunitat al diàleg per intentar buscar una sortida a la situació actual, una vegada que ha quedat clar que l’estratègia d’intentar aconseguir la victòria per aixafament de l’adversari no resulta viable.

I sempre s’ha de tenir en compte que dialogar no significa renunciar als principis.La vacunació ha de ser globalL’evolució dels diferents indicadors denota que la sisena onada de la Covid a Lleida –la cinquena a Catalunya– arriba a la fi. Això no significa que la pandèmia hagi acabat, sinó que de moment està sota control. I perquè continuï així i la seua incidència sigui mínima és necessari que els ciutadans que es resisteixen a vacunar-se canviïn d’actitud i que la campanya d’immunització arribi a tots els països del món, per a la qual cosa és indispensable que els països més rics cedeixin vacunes als més pobres.

Altrament, la possibilitat de noves mutacions del virus seguirà sent una gran amenaça..