L'amenaça de la sequera

Hem viscut el mes de gener més sec dels últims deu anys i, si ampliem el panorama, les estadístiques reflecteixen que en els últims quatre mesos ha plogut un 36 per cent menys que l’any anterior. Si tenim en compte que en el període que va de l’octubre a l’abril es concentra habitualment el 75 per cent de les pluges, és fàcil deduir que ens trobem en vigílies d’un període de sequera severa que, si no canvia la meteorologia, es traduirà en problemes per a l’agricultura i podria arribar als proveïments de boca com ha començat a passar a Girona amb vint-i-dos pobles que ja estan en situació d’alerta. Les previsions no mouen a l’optimisme perquè només s’anuncien pluges aïllades i en general es preveu una primavera seca, perquè els meteoròlegs adverteixen que hi ha un 50 per cent de possibilitats que en els tres mesos vinents plogui menys del que és normal, amb l’agreujant que les reserves d’aigua als pantans estan a un 44 per cent de la capacitat, 15 punts per sota de la mitjana dels últims deu anys.

En algunes comunitats com Andalusia o el Pirineu Oriental la situació encara és més greu perquè les reserves no arriben al 30% i s’han començat a aplicar restriccions. De moment a Lleida encara no patim el problema amb la mateixa cruesa perquè el desglaç pot pal·liar parcialment la falta de pluges i perquè la campanya de regs no comença fins a la primavera, però la sequera, en cas de mantenir-se, sí que pot perjudicar la sembra i el conjunt de l’agricultura, i algunes zones poden tenir problemes de subministrament. Desgraciadament, la situació no és conjuntural, sinó que s’ha convertit en cíclica perquè el canvi climàtic és una evidència irrefutable i la tendència és que plogui menys i que a la nostra zona geogràfica patim sequeres cada vegada més severes i que es vagin repetint cada tres o quatre anys.

Les mesures per reduir els consums no han estat tan efectives com la situació requereix i els pantans es troben en cotes extraordinàriament baixes per a l’època de l’any en què som. Convé que siguem conscients del problema i que comencin a prendre’s mesures abans que sigui massa tard.

Materials més cars

Es van justificar els increments en el cost de materials per a la construcció, de la fusta al vidre passant per l’alumini o el ciment, per l’impacte de la pandèmia, la caiguda de la producció, els costos de transport i l’excés de demanda, però han passat els mesos i els preus es mantenen alts. La conseqüència serà que els pisos també pujaran de preu i tindrem un altre fre afegit a la recuperació econòmica després de la pandèmia.