Només guanya l’extrema dreta

Pablo Casado i el PP van forçar l’avenç electoral a Castella i Lleó per lliurar-se de la coalició amb Ciutadans, aconseguir una majoria absoluta i obrir el camí d’un canvi a Espanya, seguint el model que en el seu moment va desenvolupar Aznar. Les urnes li han portat la contrària i tot just ha aconseguit dos diputats més malgrat la prevista caiguda de Ciutadans, s’ha quedat molt lluny de la majoria absoluta que buscava i per arredonir el fiasco ha propiciat una notable pujada de l’extrema dreta que ara té la clau del govern, i ja l’ha reclamat amb una vicepresidència i participació. I de retruc, queda qüestionat el lideratge de Casado cada vegada més amenaçat per la presidenta madrilenya, Díaz Ayuso, que ja reclama el congrés del partit a la comunitat amb l’aval que ella sí que va aconseguir la majoria absoluta i frenar l’ascens de l’extrema dreta.

Tampoc els socis del govern estatal no poden estar contents amb els resultats perquè han patit un fort vot de càstig i perden set escons els socialistes, mentre que Podem es queda sense un dels dos escons que tenia i es converteix igual que Ciutadans en un grup residual sense la menor influència en la formació de govern. Continuarà governant el popular Mañueco perquè ha estat el més votat i l’únic que pot assolir una majoria, bé formant coalició amb Vox com ja han reclamat els de l’extrema dreta, l’opció més previsible per molt que compliqui futures campanyes al disputar-se els dos partits el mateix sector de l’electorat, o buscant una complicada abstenció del PSOE que freni la presència de Vox al govern, cosa que sembla més complicada per l’enfrontament que viuen els dos partits a Madrid i perquè és impossible que els socialistes moguin un dit per salvar Casado o el seu home a Castella i Lleó i evitar-li la papereta de governar amb els ultres. Els grans beneficiats de la jornada electoral, a banda de Vox, són les candidatures independents que representen l’anomenada Espanya buidada.

Han guanyat a Sòria i mantenen representació a Lleó, encara que allà té concomitàncies lleonesistes, i a Àvila, i representen un fenomen nou que després de l’èxit de Terol Existeix pot ampliar-se i repetir en noves convocatòries. Hi ha un sector de la població que no se sent representat ni defensat pels partits tradicionals i s’han agrupat en plataformes amb programes localistes i amb reivindicacions molt concretes i referides al seu territori. Recullen el descontentament per l’abandó històric de lustres, estan més pròxims als votants que els partits clàssics i dels fruits que cullin dependrà el futur d’un fenomen que es pot estendre.

A Castella i Lleó han arrancat més vots de l’esquerra, però el fenomen pot generalitzar-se i representa una novetat interessant en el panorama.