Efectes del Covid-19 i mesures legals (1)

L’11 de febrer del 2020, l’Organització Mundial de la Salut va anunciar el nom oficial de la malaltia que està causant el brot del nou coronavirus 2019 i que es va identificar per primera vegada a Wuhan, a la Xina. El nou coronavirus ha estat batejat com SARS-CoV-2 i la malaltia que desencadena es denomina Covid-19.

Mai, des de la II Guerra Mundial, no havíem estat protagonistes d’un escenari tan catastròfic, que afecta per igual els cinc continents sense distinció de raça, sexe, edat, condició social o econòmica. Com tampoc mai la nostra societat del benestar i del consum no ha hagut d’enfrontar-se al confinament de la població a les seues llars (s’estima que el 93% de la població mundial es troba confinada), amb fortes mesures de limitació del dret de circulació i de moviment per minimitzar al màxim el risc de contagi, confinament que s’ha fet extensiu als treballadors que presten els seus serveis en empreses de béns o serveis considerats no essencials, que ha desencadenat una paralització del teixit industrial que ha anat en paral·lel a un alentiment de l’economia no ja només a nivell nacional, sinó global, incloent-hi el tancament de fronteres terrestres, marítimes i aèries, amb les greus conseqüències que se’n deriven.

Fins al moment, es desconeix entre la comunitat científica quina és la font d’infecció i existeix incertesa respecte a la gravetat i a la capacitat de transmissió.

Sigui com sigui, segons ha anunciat la Universitat Johns Hopkins, els casos de coronavirus han arribat a la xifra simbòlica del milió. Ho fa després d’unes setmanes amb un gran creixement de casos. La xifra de nous casos al món continua augmentant i, a hores d’ara, tres països han superat els 100.000 contagis: els Estats Units, Itàlia i Espanya. I, mentrestant, la pandèmia augmenta un ritme d’uns 100.000 casos diaris i és present a gairebé tot el planeta: de cent noranta països, només en quinze no hi ha casos detectats de positius del virus.

Paral·lelament, la mortalitat causada pel Covid-19 continua creixent: ja s’han superat les 50.000 víctimes mortals a tot el món, de les quals el 60 per cent es concentren als països europeus més castigats pel virus, amb Itàlia i Espanya al capdavant.

Una cosa sembla que és certa: quan tot aquest malson acabi, el nostre món no serà el mateix. La nostra societat experimentarà un canvi sense precedents en els hàbits, costums i decisions. Per la seua part, els governs tendiran, en especial els més industrialitzats, a reforçar els sistemes de sanitat i de Seguretat Social, als quals injectaran uns pressupostos econòmics molt més d’acord amb realitats com les que ara vivim. Les empreses hauran de reprendre el ritme habitual de productivitat i arbitrar mecanismes per recuperar les hores de treball perdudes compatibilitzant-ho amb la flexibilitat en la jornada laboral, s’hauran de reforçar els mecanismes del teletreball, però també les garanties en la causalitat dels contractes temporals i de les causes directament relacionades amb processos vírics i pandèmics, evitant que serveixin de pretext a l’empresari per acomiadar de manera tan sols improcedent. Caldrà modificar en tot allò que sigui necessari les normes que regulen la prevenció dels riscos laborals i els serveis de coordinació, així com regularitzar les revisions i controls mèdics.

En fi, un totum revolutum que només el pas del temps ens marcarà amb la deguda precisió adaptada a la realitat socioeconòmica que hi hagi a cada país.