SEGRE

ENTREVISTA CIUTADANS

Carlos Carrizosa: «Els líders independentistes haurien de dir “perdó, no ho farem més»

El candidat a la presidència de Ciutadans propugna un pacte dels partits constitucionalistes per desbancar els independentistes del Govern, però diu estar convençut que el PSC apostarà per un nou tripartit si suma amb ERC i els comuns. Confia que al final el resultat de Cs serà bastant millor que el daltabaix que pronostiquen les enquestes i afirma que el canvi real és arxivar el procés.

Carlos Carrizosa, durant un acte electoral dilluns passat a Lleida.

Carlos Carrizosa, durant un acte electoral dilluns passat a Lleida.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El 2017 van ser el partit més votat, però ara les enquestes preveuen que patiran un fort descens. A què ho atribueix?

El 2017 hi va haver un 80 per cent de participació i ara s’esperen vint punts menys. El de Ciutadans és un votant de centre que no està polititzat. Per tant, és vulnerable a les caigudes de participació. Segons els sondejos, hi ha un 34 per cent d’indecisos i una forta abstenció. Esperem mobilitzar i recuperar vots i que passi com sempre, que les enquestes ens donen menys del que traiem. El 2017 ens donaven un empat amb el PSC i vam tenir 36 diputats i els socialistes, 17.

Creu que l’abstenció perjudica més els partits constitucionalistes que els independentistes?

En aquesta ocasió, l’independentisme està defraudat per les promeses incomplertes dels seus líders i pateix igual que la resta de la població la crisi econòmica, la incertesa sobre les vacunes o les llistes d’espera sanitàries, així que existirà una certa desmobilització. Per això diem que el constitucionalisme s’ha de conscienciar que som més i si ens mobilitzem hi ha una oportunitat de guanyar.

Estan disposats a pactar amb el PSC si això fa possible que no hi hagi un president independentista?

Sens dubte. Creiem que si el PSC guanya i suma amb ERC i comuns voldrà fer un tripartit. Un Cs fort és la garantia perquè hi hagi un govern constitucionalista, que a Catalunya hi hagi per primera vegada en quaranta anys un canvi de paradigma, passant d’un govern nacionalista a un que pensi en tots, que no estigui per la identitat i sí per la qualitat de qualitat de vida, que arxivi el procés i s’ocupi dels problemes reals.

Dona per fet que el PSC prefereix un tripartit a un pacte constitucionalista.

Només triarà constitucionalisme si aquest suma i Cs és prou fort per arrossegar-lo. De moment, votar el PSC és votar per ERC i el tripartit. Ho va reconèixer la ministra Calvo, que va dir que ells estan oberts a pactes amb ERC i que el veto mutu s’explica perquè estan en campanya. I els votants constitucionalistes han de tenir això molt clar: que votar el PSC és com si la seua papereta acabi anant al cistell d’ERC.

Considera que Vox també és constitucionalista?

Considero que han d’elegir, com van fer a Andalusia, si volen quatre anys més de nacionalistes o un canvi. Igual que el PP, que ha de sortir del racó dels enfadats i del veto a Illa.

Quina sortida veu al procés si hi ha un altre Govern independentista?

L’independentisme faria bé de ser més possibilista perquè els catalans volen reconciliació, tenir feina, superar la pandèmia, remuntar la crisi en què ens ha sumit la divisió i recuperar les empreses que se n’han anat. Per això ha de canviar el xip i superar les declaracions revengistes de Junqueras i Puigdemont que diuen que Espanya és un país repressor, que l’aplicació de l’article 155 va ser el més dolent i sense reconèixer que era un error canviar-nos la Constitució, l’Estatut i declarar la independència sense arribar al 50 per cent dels vots. Han de canviar el discurs d’“ho tornarem a fer” pel de “perdó, no ho farem més”. Potser és el primer que ens haurien de donar a la resta de la societat catalana que hem patit tant per culpa d’aquesta falta de sentit democràtic i de respecte, perquè no se’ns ha respectat. Els membres de l’altra Catalunya moderna, que no s’assembla en res a la identitària que han volgut pintar els independentistes, s’han sentit menyspreats, i ha arribat l’hora que algun dirigent independentista vulgui reconciliar-se amb l’altra meitat de la població.

La taula de diàleg podria servir per a aquesta reconciliació?

Dona de nou l’esquena a més de la meitat dels catalans. Què és això que es negocia el futur de Catalunya només amb els partits independentistes? Com és possible que el PSOE, que governa Espanya, admeti un diàleg fora de les institucions que exclou més de la meitat dels catalans per parlar d’amnistia i autodeterminació amb la que tenim al damunt?

Parla de crisi i pandèmia, però el procés marca la campanya.

És veritat que en bona mesura està marcada pel procés, perquè per a nosaltres el veritable canvi és arxivar-lo. I tenim uns partits separatistes que insisteixen a continuar-hi. I tenim un PSC que, podent aprofitar l’oportunitat per donar-li la carpetada, oculta que els seus vots acabaran en un govern amb Esquerra Republicana. Catalunya necessita reconstrucció i afrontar la crisi sanitària, econòmica i social. Però per a això hem de deixar el que ens distreu, com els plans d’agències aeroespacials i gastar-nos-hi divuit milions quan només se’n donaven vint als autònoms i es col·lapsava el web. Cal arxivar el procés i ocupar-se del que interessa de veritat els catalans.

Què faran si el govern central indulta els líders independentistes empresonats?

Estic convençut que a la taula de negociació amb ERC aquest indult ja està pactat. Ens hi oposarem políticament, però tenim una llei d’indults del segle XIX que sempre hem qüestionat perquè dona al poder executiu prerrogatives del judicial. I en el cas que polítics indultin altres polítics, sigui per corrupció o per malversació o sedició com en aquest cas, ens sembla malament. És responsabilitat dels polítics enviar missatges a la societat que siguin constructius per a la democràcia. Indultar autors de delictes de sedició i malversació a canvi de suports a governs no és constructiu.

No podrien servir com a via d’escapament per a l’actual conflicte?

Hi ha una tesi que suavitzaria el conflicte, però aquestes persones estan dient que ho tornaran a fer. No s’ha vist enlloc que els condemnats per delictes i que estan a la presó diguin “ho tornaré a fer” i que amb un estat repressor obtinguin beneficis penitenciaris. Ni se’ls concedeix indults ni es modifica el codi penal a la carta. No existeix cap pres a Espanya que digui que tornarà a delinquir i que malgrat això se li concedeixin beneficis penitenciaris, i l’hi dic com a advocat de dret penitenciari que he estat durant molts anys. Això ho sap tothom: els advocats del procés, els presos del procés, els jutges i els fiscals. Aquests polítics menteixen fent veure que és un dret; ho és en determinades circumstàncies, quan la societat està segura que aquestes persones que han delinquit han entès que no es poden riure del mort i de qui el vetlla i trencar la convivència entre els membres de la comunitat.

tracking