MEDI AMBIENT AIGÜES
La UE obre el procés per multar Espanya per contaminació de les aigües per nitrats
Primer pas abans d’enviar el cas al Tribunal Europeu al cap de 3 anys d’avisos i contactes entre les dos parts || Catalunya amb prou feines ha registrat millores en la qualitat dels aqüífers en dos dècades
Imatge d’arxiu de purins aplicats a una finca de les Garrigues.
La contaminació de les aigües subterrànies per purins i altres fertilitzants pot portar multes milionàries. La Comissió Europea (CE) ha obert un procés sancionador contra Espanya per incomplir la directiva comunitària sobre nitrats, després de tres anys d’advertències i de contactes entre les dos parts. En el cas de Lleida i de la resta de Catalunya, la Comissió va exigir fa dos anys un “pla d’acció reforçat” per millorar la qualitat de les aigües subterrànies, després de constatar que amb prou feines havia augmentat en les últimes dos dècades.
La Comissió aprecia un descens en la qualitat dels aqüífers en el període 2012-2015 respecte al quadrienni anterior, entre els anys 2008-2011. També constata menys controls i, en alguns casos, veu insuficient la delimitació de zones vulnerables a la contaminació per nitrats. El procediment d’infracció es dirigeix contra l’Estat, al ser l’interlocutor directe de la CE. Tanmateix, la gestió de dejeccions ramaderes i la qualitat de les aigües formen part també de les competències de les comunitats autònomes. El ministeri d’Agricultura ha convocat una reunió amb la Generalitat i la resta de governs autonòmics el dia 23 per abordar aquesta qüestió.
Espanya té un termini de dos mesos per exposar quines mesures prendrà per complir la normativa El 2007, el Tribunal de la UE va condemnar l’Estat per l’afectació del canal a poblacions d’aus
El primer pas d’aquest procediment és una carta d’emplaçament, que atorga un termini de dos mesos a l’Estat per detallar quines mesures ha pres o preveu implantar per complir la normativa europea. Si la resposta no és satisfactòria, la CE emetrà un dictamen motivat. És l’últim pas abans de portar la denúncia davant del Tribunal Europeu, una cosa que ja ha succeït a Lleida. Així, la causa pel Segarra-Garrigues encara continua oberta.
Fins ara, la Generalitat només ha aplicat una part de les reformes previstes en matèria de purins. Així, ha detectat errors en plans de dejeccions que provocaven abocaments excessius; ha posat en marxa el seguiment de cisternes amb GPS i ha limitat la construcció i ampliació de granges en zones vulnerables, entre altres mesures. Tanmateix, continua pendent el nou decret de fertilització, l’aprovació del qual s’espera el 2019.
