FESTES
Una festa de Lleida, candidata a ser la millor d'Espanya
Deu pobles competeixen per situar les seues festes com la millor de la postpandèmia
Foto de família de la vintena de raiers que han participat aquest any a Coll de Nargó en la construcció i la navegació d’aquestes barques de fusta.
Laredo (Cantàbria), Cazorla (Jaén), Anguiano (La Rioja), Castrillo de Múrcia (Burgos), Coll de Nargó, (Lleida), Astorga (Lleó), Santa Marta de Ribarteme i Catoira (Pontevedra), Nava (Astúries) i Santa Creu (La Palma) competeixen per convertir les seues festes populars en la millor de la postpandèmia.
Després de dos anys de pandèmia, el portal de cases rurals Clubrural.com ha recuperat la campanya #MiFiestaEsLaMejor a fi de trobar la millor festa del país a través d’una votació que es tancarà el proper 3 de juliol, segons ha detallat en un comunicat.
L’objectiu, ha explicat, és popularitzar aquests esdeveniments, promoure el turisme d’interior i lluitar així contra la despoblació que fueteja amb força les zones rurals.
La nova millor festa agafarà el testimoni del Descens Folklòric del Nalón (Pola de Laviana, Astúries), que va aconseguir aquest reconeixement en l’última ocasió que es va celebrar. En la primera edició la guanyadora va ser la Festa del Renaixement a Tortosa (Tarragona).
Entre els finalistes, la Batalla de les Flors (Laredo, Cantàbria), una espectacular desfilada de carrosses elaborades amb més de 25.000 flors i pètals prevista per al 26 d’agost.
La tornada a Espanya de Ferran III de Castella que celebren a la festa d’El Adelantamiento, a Cazorla (Jaén), és un altre dels aspirants, una festa en la qual es teatralitza aquest ambient i per a la qual cal esperar a finals de setembre. A Astorga (Lleó) el retrocés al passat arriba fins l’Imperi a la seua festa d’Asturs i Romans, el proper 22 de juliol, una festivitat que representa la lluita per la conquesta del territori en la qual habitaven les tribus del riu Astura.
El ritu ancestral en honor a la patrona María Magdalena de Anguiano, coneguda com la Dansa de les Xanques, ha estat seleccionada igualment. Es tracta d’un ball espectacle dut a terme per vuit homes pujats a unes xanques de 50 centímetres que recorren els carrers empedrats del poble riojà, amb origen agrícola i del qual podrà gaudir-se al juliol.
El Salto del Colacho, a Castrillo de Múrcia (Burgos) que se celebra aquest mes, és una singular tradició per foragitar els mals als nens i com a ritual de fertilitat, l’acte més emblemàtic de les festes patronals de la localitat burgalesa que vol que la seua festa sigui la millor aquest any.
En la baixada dels "raiers" en Coll de Nargó (Lleida), embarcacions construïdes pels mateixos tripulants descendeixen pel riu Noguera de Pallaresa per rememorar el tradicional ofici de Raiers, una peculiar baixada que aquest 2022 està prevista per al 14 d’agost.
En la processó de taüts que se celebra en Santa Marta de Ribarteme (Pontevedra), els ciutadans s’introdueixen en ells per arribar fins l’ermita a coll dels portadors, que són familiars o amics, per demanar-li Santa Marta per la cura d’una malaltia o algun fet important en les seues vides, una curiosa tradició que busca ser reconeguda a nivell nacional.
Mentrestant, a Catoira, també a Pontevedra, celebren cada primer diumenge una romeria vikinga, un desembarcament per la defensa de Galícia davant dels atacs pirates i normands que protagonitzen aquesta festa.
En la veïna Astúries celebren el Festival de la Sidra en el municipi de Nava, una beguda tradicional que centra els festejos entre el 8 i el 10 de juliol.
A l’illa de la Palma, que ha copat l’interès per l’erupció del volcà en Cumbre Vieja, tenen en el Carnaval dels Indians la seua principal festa en la qual els participants es pinten de blanc en una "guerrilla" de pólvores de talc, una festa que rememora el retorn dels illencs de Cuba al segle XIX.
