Què va passar en la gran apagada? Parlen els experts en energia: "sobrecàrregues i inestabilitat"

Què va passar dilluns? A què es va deure la gran apagada?

El sistema elèctric es va desconnectar de manera automàtica per evitar sobrecàrregues. Dilluns hi va haver un problema de sobrecàrregues i, sobretot, d’inestabilitat.

És possible afrontar incidències d’aquest tipus?

Es tracta d’una qüestió tècnica. La producció d’electricitat s’ha d’adequar als canvis que es van produint en la demanda, però l’energia fotovoltaica és inflexible. Necessita incorporar sistemes d’estabilització, que és una cosa que ja existeix malgrat que els aparells tenen un cost elevat. El problema de l’energia fotovoltaica és que no s’adapta, o s’adapta poc; que no respon a les fluctuacions de la demanda.

Els diners sempre donen pistes. A l’hora que es va produir l’apagada, tres quartes parts de l’energia que entrava al sistema estatal era fotovoltaica i el preu de l’electricitat era negatiu, la qual cosa suposaria que les empreses havien de pagar per a abocar-la a la xarxa.

Això requereix una explicació. Els productors de fotovoltaica sempre tenen incentius per posar l’energia que generen al sistema, perquè, ja sigui per estar vinculats a PPA (Acord de Compra d’Energia) o a les subhastes de potència (prèvies), tenen un preu garantit amb independència del majorista que surt de les subhastes diàries. Aboquen tot el que produeixen perquè guanyen sempre.

En aquest cas, la hipòtesi d’una desconnexió massiva pel preu negatiu perd pes, oi?

Fa temps que hi ha oscil·lacions a la xarxa, i dilluns n’hi va haver mitja hora abans de l’apagada. Algú havia d’haver avisat, i Red Eléctrica podria haver obligat a parar alguna producció.

Des de diversos àmbits s’apunta l’energia solar com la causant de l’apagada.

El problema no són les renovables, sinó el procés d’implantació de les renovables. S’està fent sense planificació, i això és el que ha causat el problema. Les instal·lacions han de complir des del 2022 uns requisits molt estrictes per evitar les sobrecàrregues i la inestabilitat. El problema és el que es va instal ·lar abans.

Aleshores, hi pot haver més apagades?

Aquestes coses passen, és normal. La xarxa ha de ser resilient i adaptar-se a aquestes contingències. Sempre hi ha hagut caigudes de tensió, però la de dilluns va ser tan gran que es va carregar tot el sistema.

Què va passar dilluns? A què es va deure el gran tall de llum?

Primer hem de conèixer les causes, i després podrem donar respostes. Però sí que sabem que la caiguda de la fotovoltaica va ser una resposta a la caiguda del sistema, al que es coneix com a un zero energètic.

Alguns assenyalen l’energia fotovoltaica com a causant de l’apagada.

Una caiguda programada de gairebé 10.000 MWh és impossible, tenint en compte que la gran majoria dels parcs fotovoltaics tenen entre 20 i 50 MW de potència. No hi ha ningú amb capacitat per coordinar una acció d’aquesta magnitud. Tampoc es podria coordinar una desconnexió del 60% de la demanda —que equival a la suma del consum industrial i residencial.

Aleshores, què és el que va passar dilluns?

Hem d’esperar que Red Eléctrica expliqui què ha passat. Jo donaré la meva opinió quan es coneguin les causes. Red Eléctrica té les dades i, a més, té la gestió del sistema.

Es poden descartar els parcs fotovoltaics com a causa del tall de subministrament?

Cadascú pot mirar cap on vulgui. Les centrals nuclears van ser les primeres a desconnectar-se i les últimes a tornar-se a connectar a la xarxa —van trigar gairebé 57 hores. Encara falten dades per saber quina va ser realment la causa principal del problema.

Les renovables apliquen algun sistema de protecció específic?

Des del 2010, els parcs estan obligats a comptar amb dispositius per suportar els buits de tensió. Però la desconnexió de dilluns va durar cinc segons. Els sistemes de protecció desconnecten els parcs quan el buit dura més de mig segon. En aquest cas, la desconnexió va ser una resposta a una incidència generada a la pròpia xarxa elèctrica.

Vol dir que cinc segons és molt temps?

Quan parlem d’electricitat, un cicle són vint mil·lèsimes de segon. Hi ha vint cicles per segon. Zeros energètics n’hi ha hagut molts, i el sistema els aïllava automàticament per sectors, ja que es tracta d’una xarxa en forma de malla. El que no era previsible era una incidència de la magnitud de la de dilluns.

I ara, què es pot fer?

Haurem d’aprendre d’aquest tipus de situacions per millorar tant la xarxa com el sistema elèctric.