Qui són els 7.200 immigrants de Lleida que des d'avui tenen accés a 'papers'?
Rebaixa de tres a dos anys el període mínim d’estada per poder demanar la regularització per arrelament
Amb l’entrada en vigor del nou reglament d’Estrangeria, un total de 7.206 immigrants residents a la demarcació de Lleida passen a tenir dret a sol·licitar la regularització per arrelament, gràcies a la reducció del requisit mínim d’estada de tres a dos anys. Aquesta mesura, que suposa un canvi significatiu en la política migratòria, impacta directament en el perfil de la immigració a les comarques lleidatanes.
Qui són aquestes persones?
Segons dades de l’INE, la gran majoria —el 85% dels beneficiaris— provenen de l’Amèrica Llatina i del continent africà. En concret:
- 3.428 persones (47,6%) procedeixen de països de l’Amèrica Central i del Sud.
- 2.755 persones (38,2%) són d’origen africà.
Aquests dos col·lectius encapçalen el perfil dels nous potencials regularitzats, tot i que també hi ha una presència significativa d’altres procedències:
- 713 europeus extracomunitaris (9,9%), com ara persones d’Ucraïna, Geòrgia o Albània.
- 250 asiàtics (3,5%).
- 58 nord-americans (0,8%), incloent ciutadans dels Estats Units, Mèxic i Canadà.
En termes relatius, aquesta regularització podria representar prop del 2% de la població total de la demarcació de Lleida, i fins a un 15% de la població estrangera resident, segons estimacions demogràfiques recents.
Limitacions i requisits
Cal destacar que queden exclosos d’aquesta via d’arrelament aquells que han sol·licitat asil o protecció internacional —un grup en creixement, amb predomini de veneçolans, colombians i peruans—. Així mateix, es manté la necessitat de no tenir antecedents penals ni ser considerat una amenaça per a la seguretat pública.
L’impacte del canvi legal també és rellevant des del punt de vista administratiu: cap persona que tramiti aquesta sol·licitud pot ser detinguda ni expulsada per la seua situació irregular durant la tramitació del seu expedient. Tot i això, el silenci administratiu seguirà tenint un valor denegatori si l’Administració no resol dins dels 90 dies establerts.
Integració i accés al treball
El nou reglament també vincula l’accés als papers amb l’esforç d’integració, valorant aspectes com l’aprenentatge del català i el castellà. Tot i que estudiar idiomes oficials ja no dona accés directe a la regularització, sí que compta com a mèrit a l’hora de renovar permisos.
També es manté l’arrelament socioformatiu per a tres supòsits concrets, com ara cursar l’ESO o formacions per obtenir certificats de professionalitat. Aquest permís, d’un any prorrogable, permet treballar fins a 30 hores setmanals amb un sou proporcional al salari mínim interprofessional.
