Prohibit el bany als estanys d'alta muntanya: una mesura vital per protegir ecosistemes fràgils
Els Agents Rurals han intensificat la vigilància al Pirineu, amb set denúncies administratives recents a l'estany Gerber i multes que poden arribar als 3.000 euros

Alguns dels joves que es van banyar a l’estany de Gerber. - @PIJOAN_JORDI
Tot i que fa dècades que està oficialment prohibit banyar-se als llacs i estanys d'alta muntanya, aquesta pràctica continua creixent de manera alarmant, amb l'augment del turisme en zones de muntanya de cada cop més persones poc habituades a les zones naturals, i el cada cop més fàcil accés a aquestes zones. No és estrany veure grups amb xancletes de platja per Aigüestortes i, com publicava SEGRE recentment, esplais banyant-se als llacs, un fet completament prohibit.
Les elevades temperatures dels darrers estius, conseqüència directa del canvi climàtic, combinades amb la massificació que pateixen aquests espais naturals, han provocat un increment significatiu d'aquesta activitat, la de banyar-se, que genera un impacte crític sobre la biodiversitat d'aquests ecosistemes únics.
Per fer front a aquesta problemàtica, les autoritats han intensificat tant les campanyes de sensibilització com les mesures sancionadores. Segons les dades més recents, els Agents Rurals van realitzar prop de 30 actuacions específiques durant la temporada 2024 i van imposar diverses denúncies administratives, principalment a l'estany Gerber, situat a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes.
Marc legal i zones on s'aplica la prohibició
La prohibició de banyar-se als estanys d'alta muntanya no és nova. El decret 148/1992, vigent des de fa més de tres dècades, regula les activitats que poden afectar la fauna salvatge i ja establia aquesta limitació als espais naturals protegits. Al Parc Nacional d'Aigüestortes la prohibició s'aplica de manera general a tots els estanys, mentre que al Parc Natural de l'Alt Pirineu existeix certa flexibilitat, permetent el bany als rius però no als llacs d'alta muntanya.
El director del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, Lluís Florit, demanava fa un any als visitants que compleixin la normativa i no es banyin als estanys. Fer-ho suposa un incompliment de la llei i una denúncia per part dels Agents Rurals. Florit deia que intenten informar i sensibilitzar a la gent abans d'arribar a la sanció. El director del Parc Nacional recordava que es tracta d'ecosistemes aquàtics molt fràgils a les pertorbacions humanes i, per tant, està prohibit el bany. "Demano que els visitants siguin conscients que estan a un parc nacional, on el bany està prohibit", sentenciava.
Impactes crítics sobre la fauna autòctona
Els especialistes adverteixen que el bany humà en aquests entorns provoca efectes devastadors, especialment sobre les poblacions d'amfibis. Les cremes solars i els repel·lents d'insectes que portem al cos contenen compostos químics que resulten extremadament tòxics per a espècies protegides com el tritó pirinenc, el tòtil o la granota roja. Els collars antiparàsits dels gossos també constitueixen una font important de contaminació. A aquests factors s'hi sumen l'aixafament de larves i la terbolesa provocada pel trepig del fons, creant un còctel d'impactes amb efectes devastadors.
Una de les amenaces més preocupants és la possible introducció del fong Batrachochytrium dendrobatidis, originari d'Àsia. Aquest patogen ha causat el declivi d'amfibis a escala mundial i, tot i que ja ha estat detectat a la península Ibèrica, afortunadament encara no ha colonitzat l'Alt Pirineu. "Els humans podem transportar aquest fong a través de la pell i, si una sola persona el transmetés a l'aigua, les conseqüències podrien ser catastròfiques".
L'increment de temperatures dispara els banys il·legals
El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu assenyala que l'augment de les temperatures degut al canvi climàtic ha transformat radicalment la percepció d'aquests espais. "Abans resultava gairebé impossible entrar a l'aigua per les baixes temperatures, però ara ja sembla més factible", explica. Aquest fet, sumat a l'explosió del turisme de muntanya post-pandèmia, ha popularitzat les excursions curtes amb el bany com a objectiu principal.
Entre els estanys més afectats per aquesta problemàtica destaquen el Muntanyó d'Àrreu, Gabarrea, Baciver, l'estany del Port de Tavascan, el d'Estats (situat sota la Pica) i especialment el Gerber, a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes, que s'ha convertit en un punt negre d'infraccions durant els mesos d'estiu.
Vigilància reforçada i sancions exemplars
Les multes per banyar-se als estanys protegits oscil·len entre els 300 i els 3.000 euros, depenent de la gravetat de la infracció i de l'impacte causat a l'ecosistema.
A banda del bany humà, la presència de gossos deslligats constitueix una altra preocupació important per als gestors d'aquests espais naturals. "No només espanten el bestiar domèstic com ovelles i vaques, sinó que representen una amenaça directa per a espècies emblemàtiques com la perdiu blanca i el gall fer, ambdues en perill d'extinció". L'època de màxima afluència turística coincideix precisament amb el període de cria d'aquestes aus, moment en què són especialment vulnerables.