La meitat de municipis de Lleida en risc no disposa de pla d'incendis o el tenen obsolet

La meitat dels municipis de Lleida que estan obligats a disposar d’un pla de prevenció i d’actuació davant dels incendis forestals pel seu elevat grau de vulnerabilitat a aquest tipus d’incidents, 81 de 148, o no en disposen (33) perquè mai no han arribat a redactar-lo o se’ls ha quedat obsolet (48) i es troba pendent de revisió. Els altres 67 (45,2%) tenen els papers en regla.

En el primer grup es troben, entre altres, Lleida ciutat, algunes capitals de comarca com les Borges Blanques i el Pont de Suert (també Puigcerdà, a la Cerdanya gironina) i localitats com Juneda, Alcarràs i Agramunt. Crida l’atenció que en aquesta llista figurin els tres municipis de l’Alta Ribagorça (Vilaller, la Vall de Boí i la seua capital), l’única comarca en la qual es dona aquesta situació.

En el segon figuren capitals comarcals com Balaguer, la Seu d’Urgell, Sort i Vielha i municipis com Alins, al terme del qual es troba la mediàtica muntanya de Tor i el document d’actuació del qual complirà dos dècades a final d’aquest any, juntament amb catorze més del Pallars i vuit de l’Alt Urgell (Sort i la Seu al marge), més el mateix nombre a les Garrigues.

“La revisió de l’Infocat del 2024 va fer que 129 municipis de tot Catalunya passessin a obligats a disposar d’aquest pla”, explica Álvaro González Amorrich, cap del servei d’Implantació de la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat. La inclusió va venir motivada pel canvi d’escenari que ha suposat la combinació de dos factors: el nou marc meteorològic, amb fases de sequedat més prolongades i temperatures més elevades pel canvi climàtic, i l’evolució del territori amb un clar avenç de les zones de muntanya alta (poblat d’arbres) i baixa (arbustos i brossa), la confluència de les quals ha elevat tant la inflamabilitat com la presència de combustible, a més de la probabilitat que s’acumuli energia d’activació, ja sigui per llamps o per radiació solar.

“Els paràmetres de vulnerabilitat i l’anàlisi del risc s’han disparat amb la revisió de l’Infocat”, anota González. L’anterior datava del 2014.

Això ha fet augmentar també la llista de municipis en els quals Protecció Civil considera recomanable disposar del pla, en què figuren 76 municipis de Lleida. El grau de compliment és aquí molt inferior al dels obligatoris, amb només 12 (15,8%) d’homologats, cinc de pendents de revisió i 58 més dels quals no es va saber res.

En aquest últim bloc figuren ciutats com Tàrrega i Mollerussa juntament amb mig centenar de poblacions majoritàriament del pla de Lleida. “No és la situació que desitjaríem pel que fa al compliment de les obligacions sobre els plans de protecció”, va assenyalar el responsable del Servei d’Implantació, que va mostrar la seua preocupació per l’escenari.

“Estem treballant perquè el grau de compliment s’incrementi, i per a això oferim suport tècnic i econòmic. Per als petits municipis un pla d’aquest tipus suposa una càrrega important perquè requereix molta feina”, anota. No obstant, anota, “és important tenir clar que no som on hauríem de ser, però també que hi ha una tendència positiva”, afegeix.

De fet, en l’última sessió de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya es van tramitar un centenar de plans municipals. “Hi ha moviment. Veiem una tendència positiva. Els ajuntaments veuen el que està passant i estan sensibilitzats”, apunta. En qualsevol cas, no n’hi ha prou amb disposar del document. “Tenir-lo és avantatjós si el coneixes i l’apliques. Cal implantar-los, informar els veïns i fer simulacres”, il·lustra.

Efectius de Protecció Civil estan efectuant, juntament amb personal de Mossos d’Esquadra i de Bombers, sessions informatives a ciutadans (en porten trenta aquest estiu) en urbanitzacions i nuclis habitats sobre accions preventives i sobre com actuar en cas d’emergència, una cosa que reclamen els veïns de Cabanabona i de Torrefeta i Florejacs, on un macroincendi va segar dos vides i va arrasar 5.100 hectàrees a primers de mes.