SEGRE

ENSENYAMENT

Les ZER també alcen la veu i denuncien excés de burocràcia, la falta d'inversions i el cost d'excursions

Els centres educatius que formen part de les Zones d’Escolarització Rural tenen les seues pròpies queixes arran del "solapament de càrrecs" i l'oblit institucional en alguns casos

Els alumnes de l’escola d’Isona atenen el que diu la mestra durant una de les seues classes. - ZER PALLARS JUSSÀ

Els alumnes de l’escola d’Isona atenen el que diu la mestra durant una de les seues classes. - ZER PALLARS JUSSÀ

Publicat per
ALBERT BATLLE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Al contrari que molts dels mestres que s’han manifestat en els últims mesos, els professionals de les escoles que s’agrupen al voltant d’una Zona Escolar Rural (ZER) no tenen problema amb les ràtios. De fet, segons explica Néstor Alonso, director de la ZER Pallars Jussà –formada pels col·legis d’Isona, la Vall Fosca i Salàs de Pallars–, aquest model permet “una atenció més personalitzada”. Tanmateix, aquests mestres tenen les seues pròpies queixes.

Una de les principals és l’excessiva burocràcia que gestionen. “Se’ns exigeix el mateix que als centres més grans”, indica Alonso, “però amb menys recursos”, per la qual cosa la feina s’ha de repartir entre tot el personal. “Aquests tràmits poden ocupar el 60% de la meua jornada laboral” explica. Coincideix amb ell Yolanda Hernández, directora de la ZER L’Oliver, formada per les escoles de Maials, Llardecans, Massalcoreig i la Granja d’Escarp, qui afegeix que “una de les reivindicacions històriques” de les ZER és que el seu personal es desplaci a tots els centres que gestiona, una opció que la conselleria d’Educació no contempla.

Preocupen també les excursions o activitats fora del centre, que impliquen un cost de transport que moltes famílies no poden assumir. “Nosaltres portem els nens a veure teatre en anglès, i això costa 8 euros per alumne. Si li sumes el transport”, recalca Yolanda Hernández, “el preu pot arribar a 20 euros”. La directora de la ZER L’Oliver, a més, recorda que el seu centre és d’alta complexitat amb alumnes “nouvinguts” a Catalunya, la qual cosa agreuja encara més les dificultats de les seues famílies per assumir certs costos escolars.

A les ZER també hi ha un sentiment de cert oblit a l’hora de rebre inversions, especialment les que han de servir per climatitzar les escoles. “Al maig hi va haver dies en què vam estar a més de 30 graus a classe”, recorda Hernández, mentre que Alonso troba a faltar un pla del Govern “que garanteixi una temperatura adequada en tots els col·legis”.

“Enguany hem tingut alumnes sense professor durant més de 10 dies”

Una altra de les qüestions que més preocupen en les ZER és com cobrir la baixes. El protocol d’Educació estableix que el substitut arriba després de set dies de baixa, per la qual cosa, durant aquell temps, si un professor no pot anar a treballar, els seus companys l’han de cobrir. Però a l’escola bressol de la ZER Pallars la situació va arribar a “deixar sense professor alumnes d’un i dos anys durant més de 10 dies”, explica Néstor Alonso. “La tutora d’aquest grup era una tècnica d’infantil, i la substituta ho havia de ser també”, però no hi havia cap recanvi disponible, afirma. “Ens va fer anar molt malament aquells dies, però al final ens vam haver d’apanyar amb els altres professors”, recorda.

“Quan truquen per telèfon, qui ha de contestar és un mestre”

Una de les problemàtiques més habituals en una escola rural és el “solapament de càrrecs”, que obliga alguns mestres a assumir fins a tres rols diferents. “Nosaltres som conserges, som mestres, som tutors, som directors. Quan sona el telèfon, l’ha d’agafar un mestre. No tenim un conserge o un administratiu”, explica Yolanda Hernández, que indica que “a més de directora de la ZER, aquest any he estat tutora i l’any que ve hauré d’assumir de nou aquesta responsabilitat perquè ens retallen un mestre”. I lamenta: “Si tinc una reunió com a directora acabo deixant desatès el grup que he d’atendre”, assenyala.

El més llegit

tracking