SOS del petit comerç a les Garrigues

Un estudi del consell de les Garrigues sobre l’estat del petit comerç a la comarca, en especial l’alimentari, revela la pèrdua constant de serveis en els diferents municipis, especialment en els més rurals i allunyats. Constata que diversos negocis han tancat o estan a punt de tancar per falta de relleu generacional o d’un traspàs al no trobar nous emprenedors i els pocs negocis que hi ha oberts tenen seriosos problemes per ser viables econòmicament. 

La intenció del consell és elaborar un pla de suport i d’assessorament personalitzat per afavorir-ne la viabilitat i pervivència a les poblacions, segons fonts del consell.

L’estudi xifra el nombre d’habitants a la comarca en 19.010 el 2021 i en 181 els establiments, entre botigues i serveis. A les Borges hi havia 71 negocis, 27 a Juneda i 21 a Arbeca. A la Granadella 9, a l’Albi 8, a Castelldans 7 i a Juncosa 6, entre d’altres, mentre que al Soleràs, Puiggròs, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Granyena, Tarrés i la Floresta només un. En aquesta última població, es tracta d’una franquícia alimentària. 

Del total de 181 establiments, els d’alimentació són 104, dels quals n’hi ha 28 a les Borges, 15 a Arbeca, 10 a Juneda i 8 a la Granadella. L’únic dels 24 municipis de la comarca que no té botiga de queviures és Fulleda i la que hi havia als Omellons va tancar el 2023. 

Segons l’alcalde de Fulleda, Jordi Arbós, “la majoria de la gent va a comprar a les Borges o Montblanc però tenim venda ambulant tres dies a la setmana per comprar el pa, entre altres productes, i també venen cada quinze dies venedors de congelats. Tenim el bar del local social que obre de dimecres a diumenge”. L’alcalde dels Omellons, Jordi Gaya, va assenyalar que l’any passat va tancar l’última botiga i “només queda el bar”.

L’informe conclou que la causa del tancament gradual és el canvi d’hàbits dels consumidors, la competència de supermercats implantats al territori, la proximitat de Mollerussa i Lleida i la venda online que redueix la clientela a un segment d’edat avançada amb menys mobilitat que manté els hàbits de compra a la mateixa localitat. Tot plegat contribueix a la pèrdua de teixit comercial comptant d’uns anys ençà amb moltes traves per al relleu o el traspàs. Aquesta situació s’aguditza als pobles més petits i contribueix a la despoblació.

Per al president del consell, Antoni Villas, “és necessària una aposta conjunta de totes les institucions per donar un suport a l’economia local i potenciar les Borges com a capital comercial. Els ajuntaments sols difícilment poden assumir les inversions per adequar locals o fer reformes. El petit comerç només podrà sobreviure si competeix en qualitat amb productes especialitzats de proximitat, millors horaris i amb un tracte directe i familiar als clients, tenint en compte els seus gustos i necessitats, ja que és el que es valora”, assenyala.