SEGRE

COMMEMORACIÓ PRESENTACIÓ

Homenatge a un líder cultural

Arranquen les activitats de l'Any Jaume Magre en el centenari de qui va ser primer regidor de Cultura de la Lleida democràtica

Amb cine, música, debats, exposició i un llibre biogràfic

Comissari, polítics i família, ahir al costat del logo de l’Any Jaume Magre, obra de Natalia Superbia.

Comissari, polítics i família, ahir al costat del logo de l’Any Jaume Magre, obra de Natalia Superbia. - SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tot just unes setmanes després d’acomiadar els Anys Josep Vallverdú i Joan Oró, ahir es va presentar a Lleida l’Any Jaume Magre, que se celebrarà aquest 2024 en el centenari del naixement del que va ser el primer regidor de Cultura de la Paeria democràtica, a partir del 1979, renovador de bona part de l’activitat cultural de la ciutat després dels grisos anys del franquisme. Com va destacar l’alcalde, Fèlix Larrosa, l’elecció de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol per presentar el programa no era casual, més aviat un “gest simbòlic” cap a qui va ser l’impulsor d’aquest centre educatiu artístic, juntament amb l’Aula de Teatre. Larrosa va avançar el doble repte de l’Any Magre: “Explicar a les noves generacions qui va ser aquest líder cultural i recuperar l’esperit d’aquelles converses que també va impulsar a la Seu Vella per repensar el desenvolupament cultural de la Lleida del futur immediat.”

Comissari, polítics i família, ahir al costat del logo de l’Any Jaume Magre, obra de Natalia Superbia.

Jaume Magre

El comissari del centenari, el periodista i escriptor Juan Cal, va detallar la programació encara oberta, que arrancarà la setmana que ve amb un cicle de cine clàssic francès –la cultura francesa era un pilar bàsic de Magre, que va viure la seua adolescència i joventut a França per l’exili familiar forçat després de la Guerra Civil– i que culminarà durant la primavera del 2025 en una nova trobada cultural a la Seu Vella (vegeu l’agenda).L’acte va comptar amb la presència dels dos fills de l’homenatjat, Anna i Jaume. 

Aquest, en un discurs molt emotiu, va mostrar l’agraïment de la família –en especial de la seua mare, Roser Ferran, que no hi va poder assistir per motius de salut– “per recordar d’aquesta manera tan extraordinària la figura del nostre pare, ara que farà també 25 anys que va morir”, i va destacar que tenia un “optimisme atroç sobre el futur” i “la defensa de la llengua i del país, per transcendir fronteres”.

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, va remarcar la seua figura com a “font d’inspiració” i el nou director de l’IEI, Andreu Vàzquez, va recordar dos característiques de la seua obra cultural i educativa: “La transversalitat i la renovació.”

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking