Serrat, Princesa d'Astúries per ser un referent cívic

Una trajectòria artística “que transcendeix la música i es fa referent cívic” va portar ahir el cantautor barceloní Joan Manuel Serrat (1943) a aconseguir el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024, un guardó que, segons ell mateix va reconèixer, posa el colofó a una carrera professional “llarga i satisfactòria”. Ho va fer minuts després que el jurat decidís per unanimitat reconèixer un treball de profunda arrel mediterrània en el qual “s’uneix l’art de la poesia i la música al servei de la tolerància, els valors compartits, la riquesa de la diversitat de llengües i cultures, així com un necessari afany de llibertat”. La seua obra és “un exponent de la seua irrenunciable vocació de bastir ponts entre països i generacions”, segons la decisió del jurat, al qual Serrat –que es va retirar dels escenaris el 2022– va agrair que hagi valorat “tan generosament” els seus mèrits i que hagi sumat el seu nom a una llista de premiats que fins ara només havia reconegut un altre cantautor: Bob Dylan, el 2007. Autor d’èxits com Mediterráneo, Penélope, Paraules d’amor o Cada loco con su tema, Serrat està considerat una de les figures més destacades de la cançó moderna i els seus temes han passat a formar part de la memòria emocional de diverses generacions a Espanya i Iberoamèrica, tant en català com en castellà.

De fet, després de la concessió del premi, les xarxes socials van reconèixer la seua obra com la “banda sonora de moltes generacions” i com un referent de la cultura i del compromís social. En un acte a la seu d’SGAE-Catalunya a Barcelona, Serrat va afirmar que “em sento bastant a gust amb el que he fet en aquesta vida, amb el que he estat en aquesta vida, i espero que la vida sigui generosa i em permeti disfrutar encara un temps”.

En català i castellà, “amb tota naturalitat”

Serrat va defensar ahir la seua composició de cançons en castellà i català perquè ho ha fet “sempre amb la certesa de ser una persona que té aquests dos idiomes com a manera d’entendre’s, com a forma d’existir, i que conviuen amb tota naturalitat sense necessitat d’utilitzar cap diccionari”.