L’aparent declivi de l'oferta cultural de Lleida
Només supera la d’Albacete en qualitat i innovació, segons l’estudi del’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània

FiraTàrrega. Arxiu - LAIA PEDRÓS
“Es podrien fer millor les coses, esclar, però no crec que estiguem a la cua. Hi ha ciutats amb un panorama desolador”, assenyala el crític cinematogràfic de SEGRE, Juan Ferrer, que planteja que “cal atansar-se a les coses que es fan. La cultura és molt complexa, i cal saber si [els autors de l’estudi] tenen un coneixement real de tot el que es fa a escala local”. Es refereix a l’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània, en què l’apartat de ciutats situa Lleida en la penúltima posició de l’Estat, empatada amb Cartagena i Castelló i només per sobre d’Albacete, quant a la “qualitat i innovació de l’oferta cultural”. La capital de Ponent perd cinc llocs en aquest rànquing. “Aquesta asseveració és molt delicada. Cal saber el que es fa a la capital i també en el seu entorn”, anota Ferrer.
En el calendari cultural de Lleida conviuen esdeveniments consolidats com la Fira de Titelles (un referent d’àmbit internacional), Animac, Jazz Tardor o la programació de l’Auditori, amb apostes de risc que es mantenen a la superfície com l’Espai Funàtic i les sales de música i tres enclavaments museístics de presència com el Diocesà i Comarcal, el Morera i la Panera. També es perden efectius, com la Mostra de Cinema Llatinoamericà, que va dirigir Ferrer, i ningú acaba de trobar la tecla per gestionar-ne d’altres com la Llotja, que “potser sigui un monstre massa gran per a la ciutat”. Juntament amb això, destaca Ferrer, estan sortint escriptors i, en lloc de tancar-se llibreries, se n’obren.
“La cultura és molt complexa”, remarca, “i cal veure com funciona cada àmbit. Per exemple, jo no sé si Lleida necessita un teatre municipal però sí que veig que és una pena tenir allà tancat el Principal”. “No dic que Lleida sigui un jardí però tampoc és un erm. Es fan moltes coses i la gent hi va. Cal estar agraït del que es fa, més que criticar-ho, però caldria plantejar-se si el públic de la ciutat pot assumir tantes activitats culturals com es programen”, planteja el crític, que advoca per evitar contraprogramacions, definir públics objectiu i diversificar el finançament.
Aquest mateix estudi ha situat a dos de les principals cites culturals del calendari lleidatà, FiraTàrrega i Dansàneu, i també a escala estatal. L’Observatori situa l’esdeveniment teatral de la capital de l’Urgell com el vuitè dels festivals de teatre “imprescindibles” de tot l’Estat.