LABORAL
Un de cada tres aturats de Lleida fa més de dos anys que busca feina
Més de 6.000 aturats superen els 50 anys, amb el problema de l’edatisme

La capçalera de la manifestació d’ahir arriba a l’Eix Comercial després de recórrer diversos carrers del centre de Lleida. - AMADO FORROLLA
El Servei Català d’Ocupació (SOC) té registrats 16.199 aturats a la província de Lleida i un de cada tres de les llistes fa més de dos anys que no troba feina. Mentrestant, les empreses denuncien que no poden cobrir les plantilles perquè no troben professionals, una situació que requereix inversió i formació.
Almenys 16.199 lleidatans busquen feina sense trobar-la, mentre que centenars d’empreses de Lleida el que no poden trobar és persones que puguin completar les plantilles per la falta de candidats que puguin cobrir-los. Les organitzacions sindicals afirmen que darrere d’aquesta diferència també cal reclamar condicions salarials i d’ocupació dignes que farien més fàcil trobar personal. Però el cert és que bona part de l’atur de la província es pot considerar estructural i no conjuntural i per superar aquesta situació les receptes que s’apunten des del món de l’economia són clares: formació i inversió.
En aquests moments, pràcticament un de cada tres aturats inscrits al SOC a les comarques lleidatanes fa més de dos anys que es troba en aquesta situació. Són 5.562 persones que busquen un contracte sense trobar cap empresa que vulgui sumar-los a la seua plantilla, segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Però, a més, hi ha 2.458 aturats més que fa entre un i dos anys que esperen poder aconseguir una nòmina. És a dir, que gairebé la meitat dels registrats a les oficines d’ocupació porten almenys dotze mesos a les llistes.
Un altre dels problemes que tenen bona part de les persones que es troben a la recerca d’un lloc de treball és l’edat. A mesura que complim anys es van reduint les ofertes. De fet, els experts aposten perquè els currículums professionals per accedir a una entrevista de treball siguin “cecs”, sense la data de naixement per evitar l’edatisme, i sense sexe per poder eludir discriminació cap a les dones. És a dir, que només es registrin les dades formatives i d’experiència professional.
En aquests moments, un total de 6.027 aturats a la província han superat la cinquantena, pràcticament la meitat del total que està en aquests moments als registres del SOC. Mentrestant, l’atur femení afecta un total de 9.431 lleidatanes.
Una altra variable que posa de manifest que no tots els perfils tenen els mateixos problemes a l’hora de trobar feina és el nivell d’estudis. Aquells que compten amb estudis universitaris de segon o tercer grau o postsecundaris amb prou feines en representen 795. Al contrari, són 9.727 els que poden acreditar al seu currículum educació general o estudis secundaris. A més, n’hi ha 1.117 que tenen els estudis primaris sense completar i 1.530 més que han pogut acabar-los, segons les dades públiques de la conselleria de Treball.
Com va publicar SEGRE diumenge, el problema no només constitueix a trobar una ocupació, sinó la qualitat del contracte en termes no únicament salarials, sinó d’estabilitat. Les comarques lleidatanes es troben en màxims d’afiliació a la Seguretat Social, amb 207.890 persones de mitjana al març.
Però d’aquests 165.557 assalariats, no arriben a 96.000 els que tenen un contracte indefinit a temps complet, la qual cosa es tradueix al 59% del total del col·lectiu.
Només el 40% dels treballadors té ‘salari emocional’ i horari flexible
Tan sols un 40% de treballadors catalans rep beneficis addicionals més enllà del salari i els més valorats són: horari flexible (18,05%), dies de vacances addicionals (13,13 per cent) i cotxe d’empresa o reembors de despeses per ús de cotxe. Tenir assegurança mèdica (9,26%), pla de pensions (5,16 per cent), ajuts a l’educació dels fills (4,81%), xecs de menjar o tiquets de restaurant (4,57%) són els següents avantatges més sol·licitats i que conformen el que es coneix com el salari emocional, allò que s’ofereix al treballador com a incentiu més enllà del sou.
Així ho reflecteix un estudi de la consultora de selecció i reclutament de talent ISPROX, fundada a Tàrrega i amb presència internacional en cinc països. Segons indica Sergi Martí, cofundador d’ISPROX, el salari emocional és “la gran assignatura pendent que determina en molts casos si el talent elegeix una empresa o una altra”.
El 57,6% dels professionals a Catalunya treballa presencialment, seguit de la modalitat híbrida amb estructura fixada per l’empresa (21,8%), mentre que només un 5,6% ho fa només en remot. Els perfils tècnics i de gestió lideren la demanda de talent qualificat i a Lleida són els d’enginyeria i tècnics, administració d’empreses i professions, arts i oficis.
També es detecta demanda significativa en qualitat, producció i R+D, i en informàtica i telecomunicacions.