Més de la meitat del preu de la gasolina són impostos: així es reparteix la factura del combustible

Les comarques de Lleida registren diferències de preu en el combustible que poden arribar als 40 euros per dipòsit complet entre diferents municipis. Aquesta bretxa respon a factors estructurals, estratègies comercials divergents i la volatilitat del mercat internacional. Mentre estacions com Low Cost 24 a Balaguer i Tornabous o l'establiment sense marca de Térmens ofereixen gasoil a 1,299 euros el litre, i Agroserveis d'Almacelles el ven a 1,279 euros, altres punts de subministrament al Pla d'Urgell arriben als 2,149 euros per litre.

Aquesta disparitat de preus s'intensifica amb la inestabilitat geopolítica actual, que afecta de manera desigual segons la capacitat de reacció de cada establiment davant les fluctuacions del cost del barril. Tot i que les estacions de servei ajustin els seus marges comercials, la càrrega fiscal representa entre el 45% i el 55% del preu final que els consumidors veuen al sortidor, convertint l'Estat en el principal beneficiari de cada repostatge.

Quan un conductor paga 1,85 euros per litre al Pla d'Urgell, gairebé un euro va directament a les arques públiques. Aquesta pressió fiscal es divideix en dos grans components que determinen el preu mínim del qual cap gasolinera pot baixar, independentment del seu model de negoci o ubicació geogràfica.

La composició de la càrrega tributària

La fiscalitat dels carburants a Espanya s'estructura en dos impostos principals que s'apliquen de manera diferent. L'Impost Especial sobre Hidrocarburs representa una quantitat fixa per cada litre venut, independent del preu del petroli o del model de negoci de l'establiment. Aquest gravamen estableix un nivell base de recaptació que el govern cobra invariablement.

Aquest impost (IEH) consta, segons explica Repsol al seu web, de dos trams: Un tram estatal que és de 0,4007 €/l i que pot canviar en funció dels pressupostos generals de l’Estat, però que porta anys sense variar. I un tram especial estatal (abans anomenat autonòmic), que està fixat en 72 € per cada 1.000 litres (0,072 €/l) i que s’aplica de forma uniforme en totes les comunitats autònomes des de 2019, després de l’harmonització fiscal a nivell nacional.

L'IVA, fixat al 21%, constitueix el segon pilar tributari i s'aplica com un percentatge sobre el preu total, incloent-hi l'Impost Especial. Aquest mecanisme genera un efecte multiplicador: quan el preu base del combustible augmenta per tensions internacionals o altres factors, la recaptació via IVA també s'incrementa proporcionalment.

El fenomen de l'impost sobre impost

Un dels aspectes més controvertits de la tributació dels carburants és que l'IVA es calcula sobre el preu base més l'Impost Especial sobre Hidrocarburs. Aquesta fórmula implica que els consumidors paguen un impost percentual sobre una base que ja inclou un altre impost fix.

En contextos de tensió internacional que encareixen el cru, aquest efecte acumulatiu amplifica l'impacte de les pujades sobre l'usuari final. La recaptació pública creix en dues direccions: per l'augment del preu base i per l'increment del valor absolut que representa el 21% d'IVA sobre una quantitat més elevada.

Per què la fiscalitat no equalitza els preus

Tot i que els impostos s'apliquen uniformement a tots els establiments, la diferència de 40 euros per dipòsit entre municipis persisteix. La clau rau en la base imposable sobre la qual s'apliquen aquests gravàmens. Les estacions automatitzades de Térmens o Balaguer redueixen costos operatius eliminant personal i serveis addicionals, cosa que els permet oferir un preu base més baix.

Com que l'IVA es calcula sobre el preu total, una base imposable menor genera un impost en valor absolut també més reduït. En canvi, les estacions amb serveis complets del Pla d'Urgell mantenen estructures de costos més elevades, cosa que augmenta tant el preu base com la quantitat efectiva d'IVA que s'hi aplica.

L'impacte de la inestabilitat geopolítica

Les tensions internacionals generen un fenomen curiós en la recaptació tributària dels carburants. Quan el preu del barril de Brent s'encareix per conflictes o restriccions de subministrament, el cost de la matèria primera puja mentre l'Estat manté el seu gravamen fix per l'Impost Especial.

Simultàniament, la recaptació via IVA augmenta automàticament perquè el 21% d'un preu elevat representa una quantitat superior al 21% d'un preu baix. Aquest mecanisme converteix les crisis internacionals en increments de recaptació pública, independentment dels esforços de les estacions low cost per mantenir preus competitius.

La pressió fiscal actua com una barrera que impedeix que els preus baixin de certs nivells mínims, protegint la recaptació de les administracions públiques. Aquest sostre tributari explica per què, fins i tot en les gasolineres més econòmiques de Lleida, el preu no pot reduir-se més enllà d'un determinat llindar marcat pels impostos fixos i percentuals.