El monòxid de carboni, un enemic silenciós

La industrialització del segle XIX cavalcava sobre una muntanya de carbó i ferro i això significava mines més grans i més profundes. Els perills associats a aquesta indústria costaven milers de vides en accidents per explosions, despreniments, inhalació de partícules i enverinament per gasos tòxics, especialment el monòxid de carboni (CO).

Tot i que segurament és apòcrifa, s’atribueix al biòleg britànic John Haldane la proposta d’emprar canaris a les mines com a sistema per alertar de la presència de gasos tòxics. Aquestes aus, especialment sensibles al gas, actuaven com a indicadors biològics i avisaven els miners de la presència de CO abans que els nivells fossin perillosos per als humans. El silenci produït per la seva mort sobtada servia com a senyal d’alarma i això permetia l’evacuació immediata de la mina, fet que evitava nombroses víctimes humanes. El monòxid de carboni (CO) és un gas altament tòxic incolor, inodor i insípid, producte de la combustió incompleta de materials orgànics com la llenya, el carbó, el gas natural o la benzina.

La seva toxicitat rau en la seva capacitat per unir-se a l’hemoglobina, la proteïna dels glòbuls vermells encarregada de transportar l’oxigen als teixits. Quan el CO s’inhala, desplaça l’oxigen i forma carboxihemoglobina (COHb) i això impedeix que l’oxigen arribi als òrgans vitals. Aquesta hipòxia tissular pot provocar danys neurològics irreversibles i la mort. Els símptomes de la intoxicació per CO són variats i sovint inespecífics en un primer moment, com mal de cap, mareig, nàusees, vòmits i fatiga. A mesura que la concentració de COHb augmenta, poden aparèixer símptomes més greus com confusió, desorientació, pèrdua de consciència, convulsions i coma.

El diagnòstic es basa en les preguntes que fem els professionals, l’exploració física i la determinació dels nivells de COHb en sang. Aquesta prova, que mesura la quantitat de CO unit a l’hemoglobina, és fonamental per confirmar la intoxicació i valorar la seva gravetat.

Les fonts d’exposició al CO són múltiples i variades. Les estufes de llenya o carbó, les calderes de gas, els escalfadors d’aigua, els motors de combustió interna i els incendis són alguns dels exemples més comuns. La manca de ventilació adequada en espais tancats augmenta el risc d’acumulació de CO i, per tant, d’intoxicació.