Paisatges novel·lats

A boca de fosc, de Juan Cal, no és tan sols una novel·la de crims, sinó un retrat tan panoràmic com exhaustiu de l’evolució geogràfica, econòmica, demogràfica, històrica, social o cultural del Pallars Sobirà i altres territoris pirinencs, al llarg de les darreres dècades, però també un catàleg dels seus nombrosos i extraordinaris atractius paisatgístics, patrimonials o gastronòmics, fins al punt que la lectura del llibre incita a visitar aquelles contrades muntanyoses i alhora fa les funcions de guia pels paratges excepcionals que s’hi poden admirar. I, de passada, dels millors productes autòctons, des dels iogurts artesanals d’Alins als vins del celler del Batlliu, així com alguns dels hotels o restaurants més recomanables de la zona, com el Poldo de la Guingueta, Nadalet de Tírvia, Fogony de Sort, Paller del Coc de Surp o Cardós de Ribera, i dels plats més característics que s’hi serveixen, entre els quals no falta quasi mai el filiberto, definit com “aquella barreja de iogurt, gelat de nata i granadina que havien posat de moda a cal Quico de Llessui”.

Dos dels personatges de la glossada novel·la negra, en aquest cas també verda, no només a causa de certs fragments eròtics, sinó pel color dominant als escenaris exteriors de la trama, un periodista i la fotògrafa que l’acompanya, aprofiten la breu estada a la comarca amb la intenció d’escriure una crònica sobre un fratricidi per descobrir-ne, en dies successius, alguns dels racons més espectaculars, descrits al text amb bastant detall. De primer, pugen des de Tírvia cap a Montesclado, Mallolís, Burg i Farrera, per baixar després a Ribera de Cardós, on dinen molt bé a l’hotel Cardós i van fins a l’església romànica del poble. Una segona sortida, per pistes sense asfaltar, els familiaritza amb la recòndita Ribalera. La tercera excursió, potser la més pràctica i completa des d’un punt de vista turístic, comença a les pintures murals del segle XII de Baiasca, continua per l’ermita d’Arestui i el temple de Santa Maria d’Àneu, l’ecomuseu d’Esterri i dues joies del romànic com són les esglésies de Son i d’Isil, per acabar al monestir de Sant Pere del Burgal. I l’endemà, encara una escapada al pla de Nequa, tan meravellós com misteriós.

Si segons Josep Pla la cuina d’un país –o d’una part d’aquest país, se sobreentén– seria el seu paisatge a la cassola, un bon lloc per tastar el paisatge pallarès ben cuinat és el menjador de l’hotel Poldo, a la Guingueta, entre la carretera i el pantà de la Torrassa. Així ho creuen els personatges d’A boca de fosc, la novel·la de Juan Cal: “Com que ja es feia l’hora de dinar, van baixar cap a la Guingueta, on les germanes Soler, Neus i Olga fan que tot sigui agradable i senzill, tant a l’hotel com al restaurant, com explicava Vidal Vidal en el seu reportatge. Mai falten a la carta els bolets de temporada ni les truites de bacallà, els peus de porc, els caragols guisats i les millors carns de la comarca”.