El jutge ordena seguir les diligències sobre els comptes de l'EMU al veure-hi indicis de delicte

El titular del jutjat número 2 de Lleida ha dictat un acte en què ordena continuar les diligències contra onze dels responsables de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) el 2015 –quan governava el PSC– al veure indicis de delictes societari, de falsificació de documents mercantils i de tràfic d’influències. Entre ells figuren el cap de l’oposició, Fèlix Larrosa, l’exedil i diputada Montse Mínguez, la portaveu de Cs, Ángeles Ribes, diversos exedils, alts càrrecs i l’auditora (vegeu les claus). Aquest procediment és el resultat de la querella presentada el 2018 pel llavors líder del grup del PDeCAT i actual primer tinent d’alcalde, Toni Postius.

La interlocutòria comença analitzant “les discordances” entre els comptes del 2014 dipositats al Registre i les xifres del mateix exercici que figuren als del 2015. Indica que la normativa obliga a reformular els comptes anuals quan les modificacions “afectin significativament la imatge fidel de la situació patrimonial de l’empresa”. Detalla que la partida de fons propis passa de 38,8 a 20,8 milions, i assenyala que aquesta reducció és “prou significativa per reformular els comptes de l’exercici 2014”. A més, constata una “incorrecció comptable consistent en la revalorització de l’immobilitzat material per import de 4.885.354,36 euros”. Subratlla que la normativa que regula el material immobilitzat “no contempla, en cap cas, la revalorització, únicament el seu deteriorament”, just el contrari del que fa l’EMU.

Segons fonts pròximes al cas, el fiscal hauria sol·licitat ja fa un temps l’arxivament de la causa

L’altra qüestió clau és la de les despeses de 21,9 milions de les obres del cobriment de vies del pla de l’estació que va executar l’EMU. Indica que fins a l’any 2014 es van imputar a la partida “terrenys i solars urbanitzats”, amb un import de 88,6 milions. Explica que una taxació va concloure que havien patit una depreciació de 40,1 milions, per la qual cosa aquesta partida es va reduir fins als 48,7 milions el 2015. Tanmateix, afegeix que, alhora, es va dur a terme una “reclassificació” al traslladar a existències els 21,9 milions de les obres. “Les xifres no quadren”, afirma. I argumenta que amb aquest canvi, la partida de terrenys quedava reduïda a 66,7 milions, per la qual cosa amb la depreciació de 40,1 milions el resultant seria 26,5, i no els 48,7 milions consignats. Agrega que la memòria del 2015 diu que fins al 2014 els 21,9 milions figuraven a la partida de terrenys perquè no hi havia un informe que en determinés “l’import exacte”. “Explicació no satisfactòria”, afirma el jutge, que assenyala que les despeses de les obres “van haver de ser comptabilitzades en el moment de la seua facturació i pagament”, el 2008. Per això, conclou que o no es va fer i “es comptabilitzen –ex novo– a l’exercici del 2015, o bé es duplica la seua comptabilització, com semblen suggerir els comptes del 2015”.

Finalment, apunta que veu possible que “la imatge incorrecta de la situació de l’empresa” facilités que la Paeria firmés un crèdit per a l’EMU amb el vistiplau de la Generalitat. El jutge ja ha notificat la resolució a Fiscalia i a les parts (vegeu les claus). Segons fonts pròximes al cas, Fiscalia hauria demanat ja fa temps l’arxivament.