Ratifiquen la condemna de Pau Juvillà pels llaços grocs a la Paeria

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 6 mesos d’inhabilitació i multa de 1.080 euros per a Pau Juvillà per no treure els llaços grocs a la finestra del seu despatx de la Paeria en la campanya de les eleccions generals de l’abril del 2019, quan era regidor de la CUP. El Suprem ha rebutjat el recurs presentat pel també exdiputat al Parlament contra la sentència dictada l’any 2021 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Es dona la circumstància que la resolució del Suprem ha estat redactada per Juan Ramón Berdugo, un dels jutges que van formar part del tribunal que va jutjar i va condemnar el 2019 els líders del procés a una desena d’anys de presó per un delicte de sedició avui derogat. També és aquest mateix magistrat qui haurà de decidir si admet la petició del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón que es jutgi Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme.En la resolució que confirma la condemna de Juvillà, el Suprem diu que l’exedil i exdiputat lleidatà “va violar el deure de la neutralitat política” i a més ho va fer reiteradament perquè va ser requerit per la Junta Electoral diverses vegades. En relació amb l’al·legació de Juvillà sobre la vulneració de la seua llibertat ideològica, el Suprem considera que l’objecte del procediment no és analitzar la condemna des d’aquest punt de vista o el de la llibertat d’expressió, ja que “com a ciutadà és lliure de fer manifestacions i actes que reflecteixin la seua identitat política”, sinó des del punt de vista de la desobediència a ordres d’un “òrgan constitucional” que té la funció de garantir la transparència i la neteja dels processos electorals. La condemna de primera instància de Juvillà, ara confirmada, va provocar que perdés la seua condició de diputat al Parlament al retirar-li l’acta la llavors presidenta de la cambra, Laura Borràs, en una polèmica decisió. Juvillà va escriure ahir a la xarxa social X, després de conèixer la ratificació de la condemna per part del Suprem, que “Henry David Thoreau va dir que no és desitjable conrear el mateix respecte per la llei que pel que és just. Nosaltres decidim conrear el respecte pel que és just.”