Rebutgen que un pare deshereti una filla que va abandonar

L’Audiència de Lleida ha declarat nul el desheretament d’un pare a una filla que va abandonar quan tenia 11 anys. El tribunal considera que “no pot donar-se per acreditat que la falta de relació és imputable exclusivament a la filla” i ratifica la sentència del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Solsona, que va declarar “la inexistència de causa de desheretament” de la demandant respecte a l’herència del seu pare i “la ineficàcia de la clàusula segona del testament atorgat pel demandat de 15 d’abril del 2015 per la qual es deshereta la demandant”, a la qual va reconèixer “com a legitimària respecte a l’herència”.

Per a desheredar-la al testament, el demandat va fer valer un article del Codi Civil de Catalunya que ho preveu per l’“absència manifesta i continuada de relació familiar” a causa d’una suposada responsabilitat exclusiva de la filla. Tanmateix, el jutjat de Solsona va donar la raó a la filla al considerar que “no està acreditat que aquesta falta de relació obeeix a causa imputable exclusivament a la mateixa demandant”. Tanmateix, la defensa de l’home va recórrer davant de l’Audiència al·legant “un error en la valoració de la prova”.

El tribunal ha analitzat el cas i argumenta que “la demandant va nàixer el 1978. Que, el gener del 1989, quan comptava escassament amb 11 anys, els seus pares es van separar judicialment (...). No consta des d’aquell moment, que el pare hagi fet cap intent de mantenir visites amb la filla ni que li hagi pagat cap pensió alimentària.” Així mateix, afegeix que “al contrari, sí que consta l’intent en diverses ocasions de la filla de mantenir contacte amb el pare”. La sala enumera diversos episodis: quan la demandant tenia 15 anys, als 19 i “més endavant novament va intentar mantenir relació amb el pare en el casament d’un cosí, on novament el pare va tornar a rebutjar qualsevol contacte amb ella i fins 20 dies abans de la seua mort en què l’actora el va visitar a l’hospital”. 

El tribunal insisteix que el progenitor no va visitar la seua filla, no va pagar la pensió alimentària, ni va contactar amb ella, ni la va fer partícip de l’existència de dos germanes, filles del testador amb la seua nova parella. “En definitiva, res no indica que la falta de relació entre pare i filla fos imputable exclusivament a la filla.” Per tot això, desestima el recurs. La sentència no és ferma i es pot recórrer.