Les imatges aèries del riu Segre desbordat al seu pas per Lleida
Les imatges captades amb dron mostren l'impacte del cabal augmentat al seu pas per la capital del Segrià, conseqüència de l'alliberament d'aigua dels pantans que es troben prop del 100% de capacitat
El riu Segre s'ha desbordat al seu pas per Lleida com a conseqüència de les abundants pluges hivernals i primaverals, combinades amb l'intens desglaç de les muntanyes del Pirineu. Les impressionants imatges aèries, proporcionades per l'empresa Ilerial Drone Service de Lleida i Kionalia Project, mostren l'abast d'aquesta crescuda que ha modificat significativament el paisatge fluvial de la capital del Segrià.
L'elevat nivell d'aigua als embassaments ha obligat a obrir comportes. Els pantans d'Oliana i Rialb, que actualment superen el 90% de la seva capacitat, estan alliberant aproximadament 80 metres cúbics d'aigua per segon, equivalent a uns set hectòmetres cúbics diaris. Aquesta situació no és exclusiva del Segre, ja que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) també ha ampliat el cabal i la durada de la crescuda controlada de primavera al tram final de l'Ebre.
El sistema d'embassaments de Mequinensa-Riba-roja-Flix ha començat aquest dimarts a alliberar fins a 1.500 metres cúbics per segon durant més de deu hores, superant en intensitat les maniobres realitzades el novembre passat. Aquesta operació ha mobilitzat equips de diverses administracions, universitats i empreses que estudien l'impacte aigües avall, amb especial atenció als efectes sobre els canals de reg del Delta.
Situació als principals embassaments
A la conca de la Noguera Ribagorçana, els pantans presenten nivells molt elevats: Escales es troba al 91%, Canelles al 77% i Santa Anna al 80% de la seva capacitat. Gran part d'aquestes reserves provenen de les aportacions del pantà de Barasona, que fa setmanes que lamina cabals.
Pel que fa a la Noguera Pallaresa, la situació és encara més extrema, amb Talarn al 100% de la seva capacitat, Terradets al 99% i Camarasa al 85%. Aquest context d'abundància hídrica ha reduït considerablement les necessitats de reg per als cultius de la zona, proporcionant un respir als agricultors tot i les complicacions que suposa gestionar aquests volums d'aigua.
