El mòbil situa el detingut als escenaris dels cinc incendis d’habitatges de l’Horta de Lleida

El detingut com a principal sospitós dels cinc incendis en habitatges de l’Horta de Lleida ha estat ubicat al lloc dels fets gràcies al senyal del seu telèfon mòbil. Els Mossos d’Esquadra han confirmat que la geolocalització del dispositiu coincideix amb les cinc escenes dels robatoris seguits d’incendi que van generar gran alarma social a la tardor de 2024. "Pensem que hi ha indicis i arguments sòlids i inequívocs de la seua autoria", va explicar l’inspector Xavier Ribelles, cap dels Mossos al Segrià.

El sospitós, un veí de Lleida de 30 anys amb una desena d’antecedents per robatori, va ser detingut i posteriorment empresonat dissabte passat després d’una minuciosa investigació. La ubicació del telèfon mòbil de l’acusat coincideix amb els cinc escenaris dels delictes en el moment exacte en què es van produir. Aquest element ha estat clau per a la seua identificació, juntament amb altres proves obtingudes pels investigadors. A més, quan els agents li van sol·licitar mostres de l’ADN per comparar-les amb possibles evidències trobades en les escenes, el detingut es va negar, la qual cosa podria portar a una ordre judicial per obtenir-les.

Una investigació meticulosa després de mesos d’alarma

La investigació es va iniciar després d’una sèrie de robatoris amb incendi que van començar a registrar-se el novembre de 2024. Els primers casos van tenir lloc durant el cap de setmana del 8 al 10 de novembre, incloent-ne un a la partida Boixadors. Tanmateix, els dos successos que van desencadenar l’alarma social més gran|important van ocórrer|passar la nit del 7 al 8 de desembre a la partida Montcada, el que va provocar un desplegament especial de vigilància per part dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

La Policia Científica i els analistes del cos policial han realitzat una recollida minuciosa de mostres als habitatges afectats. El subinspector Jordi Fadurdo, de la Unitat d’Investigació (UI), va explicar que "sospitem que actuava amb la teoria de l’oportunitat, és a dir, a l’atzar després de comprovar que a les cases no hi havia ningú". Els investigadors continuen analitzant els motius pels quals el lladre incendiava els habitatges després de cometre els robatoris, considerant com a hipòtesi principal l’intent d’eliminar proves.

Possibles conseqüències penals per a l’acusat

L’advocat Pau Simarro, representant de dos de les famílies afectades que van impulsar la Plataforma Horta Segura, ha detallat les greus conseqüències legals a què s’enfronta el detingut. "Com a acusació particular i popular, respectivament, podrem plantejar la petició d’uns sis anys de presó per a cada un dels casos perquè hi ha els delictes de robatori amb força a casa habitada en concurs amb cinc delictes d’incendi", va explicar Simarro. Això podria suposar una condemna acumulada d’aproximadament 30 anys de presó si es confirma la seua culpabilitat en tots els casos.

Els Mossos d’Esquadra han assenyalat que la investigació continua oberta, ja que consideren que el detingut no va actuar sol. Les cambres|càmeres de seguretat d’una de les cases afectades van captar dos individus durant un dels robatoris, la qual cosa reforça la teoria de la participació de còmplices que encara no han estat identificats. L’inspector Ribelles va destacar que aquest tipus de delictes genera un impacte psicològic especialment greu en les víctimes, assenyalant que "quan et cremen la casa les víctimes se senten encara més vulnerables".