MEMÒRIA
"Ens vam estirar sobre les vies": Els veïns de Balàfia i el Clot commemoren els 48 anys del soterrament del ferrocarril
La Paeria instal·la un plafó a la plaça Europa
Veïns i edils van commemorar ahir la lluita veïnal i van estrenar un plafó a la plaça Europa. - MARC CARBONELL
L’any 1978 va ser clau a tot l’Estat perquè va suposar el final de la dictadura, la qual cosa també va marcar el futur de Lleida. La Transició va encoratjar les aspiracions de canvi de la població, que es va començar a organitzar i va deixar la por enrere per plantejar obertament les seues reivindicacions. A la ciutat, els veïns de Balàfia i el Clot van protagonitzar una de les primeres mobilitzacions socials de la democràcia per reclamar el soterrament de la via del ferrocarril, que aïllava Balàfia de la resta de la ciutat. Les vies eren una frontera que només es podia creuar a través de set passos a nivell, i fer-ho no estava exempt de perill, especialment al d’Alcalde Porqueres. Almenys tres persones van morir arrossegades per un comboi, l’última un dia com ahir del 1978, fa just 48 anys.
El testimoni dels veïns
La Isabel. - MARC CARBONELL
- Isabel: "Ens vam estirar sobre les vies"
“Creuava les vies cada dia per anar a l’escola, era molt perillós. Van fer una rampa, però els grans no hi podien pujar. Ens vam arribar a estirar sobre les vies per aconseguir el soterrament.”
- Ramon: "Va costar uns 300 milions de pessetes"
“A Balàfia i Pardinyes dèiem que anàvem a Lleida, les vies eren una frontera. A finals del 1978 ja hi va haver un projecte definitiu i es van destinar uns 300 milions de pessetes de l’època.”
- Lídia: "Ens vam negar a tenir un talús"
“Abans del soterrament, es va plantejar construir un talús que encara hauria dividit més els barris, i ens hi vam negar. Vam tenir la complicitat dels propietaris dels terrenys propers.”
