FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Hisenda reté a les autonomies 4.230 milions d’euros al·ludint a la falta de Pressupostos
El Govern central es resisteix a un acord amb les comunitats sense Catalunya || Els executius regionals critiquen que hagin hagut d’aprovar-los sense saber si cobraran de Madrid el que s’havia pactat
Imatge d’arxiu del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
Les comunitats autònomes, sobretot les governades pels socialistes, s’han mostrat indignades davant dels nous càlculs d’Hisenda, que congela les entregues a compte del finançament autonòmic per al 2018, en fins a 4.230 milions d’euros procedents del sistema de finançament autonòmic a l’espera que s’aprovin els Pressupostos de l’Estat del 2018, a l’entendre que es posen en perill els pressupostos regionals, elaborats amb pronòstics d’ingressos més optimistes. El Govern central, els partits i les comunitats tenen el propòsit de tancar el 2018 la reforma del finançament, les negociacions de la qual es van alentir a finals del 2017 a causa de la crisi catalana i que ara està pendent d’un nou Govern, que incorpori Catalunya en el procés però també dels Pressupostos.
Segons l’Executiu del Partit Popular, no és possible un nou model de finançament autonòmic que no inclogui Catalunya, però la negociació política, que podria començar durant les pròximes setmanes, requereix el màxim consens possible i, sobretot, sumar el PSOE i tirar endavant el finançament als Pressupostos Generals d’Estat del 2018.
La retallada de fons per a Catalunya frega els 780 milions, segons la previsió d’Hisenda
En el pitjor dels escenaris, si l’acord no arriba a temps d’incorporar-se als comptes públics, pendents de negociar, el nou sistema de finançament no tindria efectes econòmics fins a l’exercici del 2019. I en aquest impàs d’espera, aquesta setmana Hisenda ha remès una carta a les comunitats en la quals els anuncia que les entregues a compte del sistema de finançament del 2018 seran inferiors a les que s’havia previst, calculades pensant en uns nous pressupostos.
Quan es compleix gairebé un any de la VI Conferència de Presidents (el 17 de gener del 2017 es va acordar reformar el finançament), les línies sobre les quals es conformarà el nou model segueixen sense aclarir-se. Per tal de traçar aquestes línies bàsiques es va constituir una comissió de vint-i-un experts, amb representants del Govern espanyol i de cadascuna de les comunitats de règim comú excepte Catalunya, perquè en sis mesos elaboressin un informe. Els experts van emetre un informe en el qual dotaven les comunitats de més capacitat per fixar copagaments i instaurar un IVA col·legiat, és a dir, que el puguin apujar o abaixar de manera conjunta, però tot plegat ha quedat paralitzat tant per la situació política catalana com pel desacord a l’hora de tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat del 2018.
El País Valencià va ser la primera comunitat a protestar arran del canvi d’Hisenda en les entregues a compte del sistema de finançament i l’últim va ser el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, que per la seua banda va qualificar de “triler” el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
Una congelació que afecta tothom malgrat que de manera desigualSegons la situació actual, amb els fons retinguts per la pròrroga pressupostària, Andalusia seria la comunitat autònoma més perjudicada al deixar de percebre 805,5 milions d’euros, seguida de Catalunya, amb 779,43; Comunitat de Madrid, amb 571,8 milions i País Valencià, amb 353,6 milions. Les segueixen Galícia, amb 321,2 milions; Castella i Lleó, amb 279,1; Castella-la Manxa, amb 208,5 milions; Canàries, amb 186,46; Aragó, amb 148,3; Múrcia, amb 127,4; Cantàbria, amb 83,6 milions; illes Balears, amb 67,3 milions i la Rioja, amb 44,08 milions.
