Revelen una de les seus secretes de l’espionatge britànic a Londres

Encaixat entre una cafeteria Starbucks i un pub especialitzat en "fish and chips", un anodí edifici d’oficines en el centre de Londres ha estat durant els últims 66 anys la seu secreta d’una de les agències d’espionatge més poderoses del Regne Unit.

Des de 1953, els agents del centre d’escoltes britànic (GCHQ, en anglès) han treballat per interceptar comunicacions i trencar claus de xifratge des d’aquest immoble, ubicat a l’estreta Palmer Street, davant l’estació de metro de St James’s Park.

L’organització d’intel·ligència, que ha jugat un paper clau en la seguretat del Regne Unit durant la Segunda Guerra Mundial i en la Guerra Freda, només ha revelat l’emplaçament una vegada ha abandonat l’edifici.

Ara s’ha conegut que des d’allà es van coordinar dispositius de seguretat durant els Jocs Olímpics de 2012 i s’han desenvolupat programes contra el terrorisme i el crim organitzat en els últims anys.

Unes discretes càmeres a la façana eren l’únic signe que podia fer sospitar els transeünts que caminaven davant una de les seus de l’agència, que des de 2013 ha estat objecte de polèmica pel programa de vigilància mundial a través d’internet que va revelar Edward Snowden.

Els documents de l’antic espia van revelar que el GCHQ va col·locar aparells per interceptar la informació d’internet que circula pels cables de fibra òptica que connecten a les illes britàniques amb la resta d’Europa i els Estats Units.

L’ambició d’aquesta estructura, que podia recollir 10 gigabits d’informació per segon, quedava patent en alguns dels textos interns de l’agència que van ser airejats, amb títols grandiloqüents com "Mastering the Internet" (Dominant internet) i "Global Telecoms Exploitation" (Explotació global de les telecomunicacions).

Des que va esclatar la polèmica, l’agència d’intel·ligència, que treballa juntament amb espies del MI5 (servei interior) i el MI6 (servei exterior), ha iniciat una campanya per netejar la seua imatge i aparèixer com una organització més transparent i amable davant dels ciutadans britànics.

En particular, ha posat un especial èmfasi en donar a conèixer la seua història, que té el seu punt àlgid al final de la Segunda Guerra Mundial, quan el seu personal va aconseguir desxifrar els missatges codificats dels nazis amb la cèlebre màquina Enigma.

El matemàtic Alan Turing, un dels pares de la computació moderna, va ser un dels protagonistes d’aquell afany, que va requerir milers de persones treballant des de Bletchely Park, les instal·lacions que el centre d’escoltes va construir a la campanya anglesa.

Després de la guerra, a començaments de 1950, el GCHQ va traslladar una part del personal que mantenia a Londres a l’oest d’Anglaterra i va decidir deixar a la capital britànica una seu més petita, en la qual bregaria amb els documents secrets més sensibles i on hi hauria el despatx del director de l’agència.

Va ser llavors quan el Ministeri de Treball va cedir per a aquest propòsit un edifici d’oficines acabat de construir en el centre de la ciutat, a pocs minuts a peu del palau de Buckingham i el palau de Westminster.

El GCHQ, que el 2019 celebra el centenari de la seua creació, ha venut ara l’edifici a una companyia privada, però no ha revelat encara quin serà el seu futur ús. També ha assegurat que mantindrà la seua presència a Londres, però no ha detallat on seran les seues noves oficines.

Malgrat que encara manté alguns secrets, la voluntat de transparència va portar el 2016 a l’agència a convertir-se en el primer servei d’espionatge del Regne Unit en obrir un compte de Twitter.

Des d’aquest canal solen publicar endevinalles, puzles i problemes matemàtics que els permeten identificar possibles candidats per treballar com agents d’intel·ligència. Els aspirants, en tot cas, ja saben que si són contractats no aniran a treballar a Palmer Street.