L'Eurocambra al·lega que Puigdemont va ocupar l'escó “possiblement de manera il·legal”

El Parlament Europeu va assegurar ahir davant del Tribunal General de la UE que l’expresident Carles Puigdemont, així com Clara Ponsatí i Toni Comín, van accedir al seu escó “probablement de forma il·legal” perquè ho van fer sense que Espanya els proclamés eurodiputats. Així ho va assegurar l’advocat del Parlament, Norbert Lorenz, en la vista sobre la immunitat parlamentària de l’expresident, en la qual el seu advocat, Gonzalo Boye, va demanar l’anul·lació del suplicatori perquè suposa “persecució política”. El recurs que Puigdemont va interposar contra l’Eurocambra a l’aixecar-li la immunitat va quedar vist per a sentència després d’una sessió de més de cinc hores en què Lorenz va defensar que la institució va tractar l’expresident de forma “extremament oberta i correcta”.

Fins a tal punt, va dir, que “el gener del 2020 se li va permetre prendre el seu escó malgrat que l’Eurocambra mai ha rebut notificació” que Puigdemont i els altres eurodiputats de Junts, Comín i Ponsatí, poguessin ser parlamentaris. Els tres van accedir a les seues butaques amb el permís de l’expresident de l’Eurocambra David Sassoli, després que la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras, digués que la condició d’eurodiputat s’adquireix directament després de la proclamació dels resultats de les eleccions europees.L’advocat de Puigdemont, en canvi, va demanar l’anul·lació del suplicatori argumentant que es tracta d’un cas de “persecució política”. Prova d’això, va assenyalar, és la reforma del delicte de sedició que ha proposat el Govern espanyol que tramita ja el Congrés.

“Quants casos coneixen ses senyories del canvi del Codi Penal en un Estat membre per obtenir una extradició? Jo només conec aquest”, va afirmar Boye. El lletrat va defensar també l’anul·lació argumentant que el president de la comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu que va analitzar la petició del Suprem, l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez, no va ser imparcial, ja que forma part d’un partit que “ha mostrat hostilitat” cap als líders independentistes. Tampoc ho va ser, segons Boye, el ponent de l’informe que va recomanar l’aixecament de la immunitat, Angel Dzhambazki, ja que el 2018 va participar en un esdeveniment en el qual es va demanar “presó” per a Puigdemont.

Davant d’això, el Tribunal va negar que hi pugui haver parcialitat dels ponents, ja que l’aixecament de la immunitat no és “una decisió política”.Per la seua part, l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela Llopis, va negar que existeixi persecució política perquè el sistema jurídic espanyol és “garantista”. Segons va dir, el Suprem va emetre les euroordres per “possibilitar” la seua “presència en el procés penal” per uns fets “molt anteriors” a les eleccions europees. La sentència que marcarà el futur dels tres eurodiputats, que mantenen la immunitat de forma cautelar, s’espera per al mes de març

Puigdemont carrega contra l’eliminació de la sedició al·legant que s’utilitzarà per extradir-lo a Espanya

Critica “una reforma feta a mida dels independentistes” i s’hi manifestarà avui en contra

L’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, el lleidatà Josep Borrell, es va pronunciar ahir sobre la derogació del delicte de sedició assegurant que “se li canvia el nom, però l’essència no desapareix”, i va subratllar que el que es fa és organitzar millor la separació de delictes contra l’ordre constitucional i contra l’ordre públic.

“Es deixa clar les actuacions que tenen una raó de ser política i les que tenen una alteració de l’ordre públic”, que poden tenir més motivacions més enllà de la política, va asseverar en una entrevista a La 2.Per la seua part, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va defensar que la reforma del Codi Penal, que ha començat la seua etapa al Congrés, és un “compromís del Govern central des de l’any 2018”, i que té per objectiu “aconseguir la convivència i la pau a Catalunya”. La titular de Justícia va explicar que amb la remodelació “no es toquen els delictes contra la Constitució, no es toca el delicte de rebel·lió. El que es fa respecte a la sedició, que ja estava dins dels delictes contra l’ordre públic, és portar-ho a un subtipus agreujat de delictes de desordres públics”.Des del PP, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va criticar que l’Executiu vulgui permetre “alliberar de la presó els colpistes”.

Ella participa avui, al costat del líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, en un acte contra la derogació.El president d’Aragó, el socialista Javier Lambán, que va tornar a mostrar-se contrari a eliminar la sedició, va carregar contra les “agressions verbals” del PP als diputats socialistes, acusant-los de recórrer “a la pràctica de l’escarni” per intentar frenar la reforma. Cs va responsabilitzar el PP del final de la sedició al no presentar una moció de censura contra l’Executiu.

El Suprem anul·la un manifest de la UB de suport als condemnats l’1-OEl Tribunal Suprem va confirmar ahir la nul·litat de la resolució del Claustre de la Universitat de Barcelona (UB), que el de 21 d’octubre del 2019 va aprovar un manifest en suport als líders polítics condemnats per l’1-O.

Així, el Tribunal Suprem argumenta en la seua sentència que el Claustre Universitari no pot adoptar acords “que es tinguin com a voluntat de la Universitat i que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la Universitat i que divideixen la ciutadania”.