Salvador Illa: «L'amnistia és necessària, encara que ens faci perdre vots»

És inevitable començar parlant de la revolta pagesa. Tenen raó els agricultors? La solució als problemes del camp és complexa perquè depenen de decisions polítiques de la Generalitat, però també del Govern de l’Estat i, sobretot, de la Unió Europea, però, es podien haver fet millor les coses?

En primer lloc vull expressar tot el meu respecte als qui van exercir el dret de manifestar-se. En algunes coses tenen raó. Els pagesos no poden convertir-se en gestories. És molt encertat que posin sobre la taula la necessitat de replantejar la càrrega burocràtica que pateixen. Ningú no discuteix que hi ha uns objectius a Europa de sostenibilitat, però han de ser compatibles amb guanyar-se la vida i, sobretot, amb no competir en una situació de desavantatge respecte a tercers països. La majoria d’aquests temes es decideixen a Europa, per això és tan important tenir influència a la Unió Europea. Els responsables del Govern d’Espanya ja s’han compromès a treballar per solucionar aquestes reivindicacions i estic segur que també farà el que li correspon el Govern de la Generalitat i no tirarà pilotes fora, com sempre. Seria un error intentar treure un profit polític d’aquestes manifestacions.

La sequera, un dels detonants d’aquesta protesta, no és culpa de cap administració però, es podia haver gestionat millor?

Les coses no s’han fet bé, això és una obvietat. Tothom sap a hores d’ara que Catalunya no està preparada per a la sequera tan important que tenim, però que també estem a la cua en educació o en energies renovables i ningú no pren decisions. Que en els últims deu anys les coses no han anat bé crec que és una cosa que veu qualsevol que les miri amb objectivitat. Hem perdut deu anys i hem de girar full el més aviat possible i centrar les energies del país en resoldre aquestes qüestions que són les que importen a la gent. En matèria de sequera no hem fet el que havíem de fer. I què havíem de fer? Doncs invertir en aigua regenerada i en dessalinitzadores, bàsicament. I no s’ha fet. Ni tan sols en aquests últims dos anys, quan la sequera ja era una preocupació real, no s’ha fet res. La situació és molt delicada i el camí no pot ser altre que el de la col·laboració entre administracions. Aquesta setmana hem tingut un molt bon exemple d’això en l’acord del Govern d’Espanya per portar aigua de la dessalinitzadora de Sagunt. És el que cal fer: ajudar. No és el moment de multar els ajuntaments, sinó d’ajudar-los, així com als sectors més afectats.

No es van fer els deures el 2008 i la solució d’urgència que es va plantejar llavors torna a estar sobre la taula. Hi haurà transvasament de conques?

Les conques internes de Catalunya ja estan connectades i si es fa el que cal fer, que bàsicament és apostar per la regeneració d’aigües, sobretot al Besòs, perquè al Llobregat ja es regeneren 50 hectòmetres cúbics a l’any, i apostar per les dessalinitzadores, les conques internes tenen capacitat per donar resposta a les necessitats de consum que hi ha aquí. Jo no soc partidari com fan alguns d’aprofitar la sequera per fer plantejaments de decreixement econòmic o de confrontar sectors, que crec que és una línia equivocada. Si es fan les coses ben fetes, i naturalment tenint en compte la situació de canvi climàtic, es pot mantenir una activitat econòmica que generi prosperitat. Aquest ha de ser el camí. A partir d’aquí, el meu màxim respecte als plantejaments que fan els quatre col·legis d’enginyers [que són partidaris d’un minitransvasament de l’Ebre].

Per primera vegada en 161 anys el Canal d’Urgell va haver de tallar l’aigua als regants la passada campanya. Com s’ha de fer efectiva la modernització del reg d’aquesta històrica infraestructura?

Vaig visitar els responsables del Canal d’Urgell el dia que tancava per expressar-los el meu suport. Els vaig veure plenament convençuts de la necessitat de modernitzar el reg, que suposa una inversió molt important. Soc partidari que es faci aquest ambiciós projecte. El ministeri d’Agricultura ha posat sobre la taula prop de 25 milions d’euros per fer el primer pas. Aquest projecte requerirà temps i esforços econòmics, per la qual cosa demano al Govern de la Generalitat que estigui a l’altura i posi els recursos necessaris per poder abordar aquesta modernització i fer més efectiu el reg del Canal d’Urgell.

Per a això es necessitaran pressupostos. 

El PSC és un partit fiable i predictible. Des del primer dia d’aquesta legislatura ens hem mostrat oberts a aprovar pressupostos. Ens vam oferir per donar suport al pressupost del 2021, que no es va fer. Ens vam oferir a aprovar el del 2022, que es va aprovar amb Junts i comuns. I també ho vam fer el 2023, quan havia col·lapsat el Govern d’Esquerra i Junts. Ara ens hem tornat a oferir demanant, això sí, que es compleixi el que vam acordar el 2023 perquè no volem que Catalunya pagui els plats trencats d’un govern feble.

També estan en negociacions a Madrid. Hi haurà un intercanvi d’estabilitats?

Soc partidari de no barrejar llibretes. A més, al Congrés dels diputats hi ha 121 diputats socialistes i 7 d’Esquerra, però al Parlament estem 33 a 33.

La llei d’amnistia reforça el PSC o el debilita?

Nosaltres volem girar full després de deu anys que, des del nostre punt de vista, han estat molt desastrosos per a Catalunya. Crec que tothom ho veu: sequera, educació, energies renovables, infraestructures pràcticament col·lapsades.. El país ha perdut força perquè els seus governs no han estat a l’altura. Volem girar full i un dels mecanismes excepcionals que tenim per fer-ho és la llei d’amnistia, que ha de normalitzar Catalunya políticament, socialment i institucionalment. És una qüestió que no es pot decidir amb les enquestes al costat, sinó amb el convenciment que cal superar uns anys perduts que no han portat res de bo. Puc entendre que algú miri aquesta llei amb desconfiança. Emocionalment, hi va haver molta gent que ho va passar malament, però no estic preocupat per la repercussió electoral que pugui tenir la mesura perquè crec que és el que cal fer.

L’oposició de la dreta era previsible, però comptaven amb la bel·ligerància de la cúpula judicial?

Tinc tot el respecte per al poder judicial i demano que ells també respectin el poder legislatiu. A partir d’aquí, poc més. El Partit Popular i Vox quina oferta fan per a Catalunya? Un 155 permanent, n’han dit uns. D’altres han dit, encara que després l’han retirat, que cal il·legalitzar partits.. Són plantejaments antidemocràtics. L’horitzó de Catalunya és en una Espanya plural i diversa que jugui el seu paper en una Europa federal, un espai públic compartit de 450 milions d’habitants que és on es resolen problemes com els que han portat els pagesos a manifestar-se.

El retorn de Puigdemont serà un problema o és la solució?

El problema de Catalunya és la sequera, l’educació, les infraestructures, les energies renovables.. El que jo vull és resoldre els veritables problemes de Catalunya. I ho dic des del respecte, espero que ningú no s’ofengui.

S’acaben d’engegar més freqüències de trens entre Cervera i Lleida, però no s’ha escurçat la durada del trajecte entre Lleida i Barcelona si no es paga un bitllet d’alta velocitat. Això és pel dèficit fiscal?

Els nous trens són, sens dubte, una bona notícia. I per què s’ha produït? Per una actitud encertada de col·laboració entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. S’ha imposat el sentit comú. La col·laboració ha estat molt important, així com la tossuderia de l’alcalde Larrosa, que ha insistit fins que ho ha aconseguit. Aquest és el camí. Les coses importants mai no són senzilles ni s’aconsegueixen a la primera. També cal reformar l’administració de la Generalitat per ser més àgils i evitar que se’n vagin empreses fartes d’esperar eternament per cada tràmit. Això no passa pel dèficit fiscal ni pel Govern de Corea del Nord. És un problema d’aquí, nostre.