SEGRE

POLÍTICA ELECCIONS

Puigdemont, disposat a tornar a Catalunya després dels comicis tot i el risc de ser arrestat

Moncloa defensa que la llei d'amnistia s'haurà d'aplicar i complir un cop sigui aprovada

Aragonès nega coordinació amb el PSOE per a l'avenç electoral i culpa “els qui han tombat els pressupostos”

Illa, ahir amb Zapatero, Iratxe García i Collboni en l’obertura del XV congrés del PSC.

Illa, ahir amb Zapatero, Iratxe García i Collboni en l’obertura del XV congrés del PSC. - EUROPA PRESS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’expresident Carles Puigdemont estaria disposat a tornar a Catalunya després de les eleccions de la Generalitat del 12 de maig i una vegada entri en vigor la llei d’amnistia per sotmetre’s a una eventual investidura malgrat el risc de ser detingut. Així ho va afirmar ahir el seu advocat, Gonzalo Boye, en una entrevista a RAC1 en la qual va explicar que una vegada es publiqui al BOE la llei, la qual cosa es preveu a finals de maig o principis de juny, el Suprem haurà d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont pel procés i s’obrirà “un marc jurídic diferent”, la qual cosa en permetria el retorn. “Pot ser que el detinguin però no s’impedirà que sigui president de la Generalitat si ho vol ser, els únics que poden impedir-ho són els catalans quan vagi a votar”, va asseverar el lletrat, que malgrat tot, va admetre que existeix la possibilitat que l’expresident sigui detingut. “No es pot descartar una nova ordre d’arrest en la causa de terrorisme de Tsunami Democràtic”, va dir. En aquest sentit, va dir que si deixa el seu escó com a eurodiputat per encapçalar una llista electoral per a la Generalitat s’exposa a ser arrestat, perquè hauria perdut la immunitat com a europarlamentari.

Sobre el possible arrest de Puigdemont en el seu retorn a Espanya es va pronunciar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va intentar rebaixar aquesta possibilitat afirmant que “totes les resolucions s’hauran de complir com en tota democràcia”.Per la seua part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va negar haver-se coordinat amb el PSOE per anticipar les eleccions catalanes i “entorpir” la participació de Puigdemont en la contesa, com divendres van apuntar des de Junts. “He convocat eleccions el primer diumenge que era possible. La data no l’he escollit jo. Ho han decidit els qui han tombat els pressupostos més alts de la història”, va dir en una entrevista a RNE. El president, que culpa els juntaires i, sobretot, els comuns, del veto del Parlament als comptes, va aprofitar l’ocasió per recordar al president del Govern central, Pedro Sánchez, que, malgrat que hagi renunciat a presentar els pressupostos estatals per al 2024, ha de complir els acords d’investidura. “Sánchez és president gràcies als vots d’ERC i serem molt exigents perquè compleixi els compromisos”, va dir. En aquest sentit, va apuntar que la condonació de part del FLA es pot fer amb “qualsevol altre instrument” al marge dels comptes.El republicà també va manifestar que espera que a Catalunya s’obri una “nova etapa” després de l’aprovació de l’amnistia que es basi a aconseguir un referèndum acordat.Que Aragonès hagi posat sobre l’esquena dels comuns la culpa del fracàs dels pressupostos va provocar ahir la ira de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va acusar de no ajudar que tiressin endavant. La líder dels morats a la capital catalana va titllar d’“impropi” que un president de la Generalitat sigui “incapaç” de negociar uns comptes, reivindicant que la condició que la seua formació va posar era “de mínims”. “Podria haver trucat al senyor Pedro Sánchez per demanar-li que el PSC deixés de posar el veto del Hard Rock”, va asseverar.

Illa es reivindica com “l’alternativa sòlida per al canvi de cicle”

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, que avui serà ratificat com el candidat socialista a les eleccions catalanes, va reivindicar ahir el treball de la seua formació per a la “construcció d’una alternativa sòlida i consistent” per a Catalunya i no només, va dir, per exercir d’oposició. En l’obertura del XV congrés de la formació, que s’allargarà fins demà, Illa es va alçar com “una alternativa a 10 anys d’estar donant voltes sempre, sense moure’ns mai de lloc, a la mateixa idea, de batzegades, d’anades i vingudes” de Govern de partits independentistes.En aquest sentit va posar en valor el treball de l’actual executiva del partit i va defensar la seua acció política per “impulsar el canvi de cicle a Catalunya”. En aquest sentit, l’expresident del Govern i exlíder del PSOE José Luis Rodríguez Zapatero va afegir que les eleccions catalanes del 12 de maig són les “més importants dels últims 25 anys a Catalunya i Espanya” perquè ofereixen l’“oportunitat d’obrir una etapa definitiva de convivència”.El congrés d’aquest cap de setmana també haurà de ratificar la cúpula de la formació, que serà continuista. No hi haurà canvis en la presidència del partit, que seguirà en mans de l’exministre Miquel Iceta. La número dos del partit passarà a ser l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que ja forma part del nucli dur de la direcció del PSC. La de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, serà nomenada nova portaveu i el de Barcelona, Jaume Collboni, adjunt a la primera secretaria del partit. Es preveu que el president de l’Estat, Pedo Sánchez, clausuri demà l’acte.

La Comissió de Venècia avala l’amnistia, però demana concreció

La Comissió de Venècia va avalar ahir l’objectiu de l’amnistia en una opinió aprovada en sessió plenària. L’òrgan, vinculat al Consell d’Europa, veu “legítim” l’objectiu de la “normalització institucional, política i social a Catalunya”, a més no veu conflicte en la separació de poders si són els jutges que ordenen les mesures que beneficiaran als emparats per la llei. Tanmateix, demana delimitar de manera més precisa l’àmbit “temporal i material” d’aplicació de la norma per fer més “predictibles” els seus efectes. Així mateix, considera que s’hauria d’haver aprovat per una majoria qualificada, més àmplia que l’absoluta i critica el procediment d’urgència que ha seguit la llei, ateses les conseqüències “controvertides i d’ampli abast” que comporten.Malgrat que la valoració de la Comissió no és vinculant, és a dir, que només ofereix una sèrie de recomanacions, tant el Govern de l’Estat com el PP consideren que el dictamen els dona la raó, al fer cadascú la seua pròpia lectura del text.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking