“L'agricultor mereix més respecte”

Els polítics no acaben d’entendre el món agrari. No es posen a la pell d’un agricultor o un ramader, que treballen en el camp de sol a sol o han d’estar pendents dels seus animals dia i nit tots els dies de la setmana. Al no conèixer la realitat del sector, les normatives no s’ajusten a les seues necessitats i el món agrari en surt greument perjudicat.” Així ho pensen diversos joves estudiants del cicle de Grau Superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal de l’Institut Mollerussa.

Formen part d’aquest grup l’Aleix, de dinou anys, i el Roger, de divuit, tots dos d’Alcarràs. El primer prové d’una família de grangers, vol continuar amb el negoci una vegada finalitzi els estudis i, si és possible, augmentar la producció. Els pares del segon són fructicultors. “Encara que tal com està la situació, potser com a ramader em guanyaré millor la vida”, remarca.També estudien aquest cicle la Tatiana, de 18 anys i de Móra la Nova, i la Natalia, de 25, natural de Jaén i amb família a Sabadell. Les dos viuen ara a Mollerussa per poder completar aquesta titulació amb l’objectiu, en un futur, de cursar el grau de Veterinària i, en el cas de la Natalia, especialitzar-se en animals exòtics.

Tots ells es mostren recelosos amb els polítics i creuen que cap formació no beneficiarà el seu sector. “Les lleis es dicten a les grans ciutats, en despatxos amb aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern. Com ens han d’entendre?”, plantegen. També critiquen la burocràcia a què està subjecta l’activitat agrícola. “No ens ho posen fàcil, així no es pot avançar. Al final haurem de ser advocats per ser agricultors”, afirma Aleix.Els joves viuen amb preocupació l’augment dels costos de producció, que afecta l’agroramaderia. “Les despeses pugen cada vegada més. Però per competir no es poden apujar els preus del producte acabat. I importem molts productes que venen d’altres països que no tenen la mateixa normativa sanitària que aquí. Exportem el millor que tenim i deixem entrar tota la morralla”, apunten.

En aquest sentit, el Roger aposta per “aplicar una política d’aranzels, perquè hagis de pagar més per importar un producte per comprar-lo aquí al país”. Perquè, si no, “al final tot vindrà de fora i nosaltres ja no tindrem res a fer. Excepte anar-nos-en també fora”, remarca l’estudiant.Els joves també asseguren que és necessari que les polítiques incloguin més campanyes de promoció dels productes de proximitat i també de conscienciació sobre la importància de consumir aliments que són de quilòmetre zero i generen menys petjada de carboni.Els estudiants del grau agroalimentari subratllen que iniciatives com les mobilitzacions de la Plataforma Pagesa han contribuït a dignificar el sector i defensen les manifestacions que s’han fet. “Omplir Barcelona amb tractors és un gran pas que donarà els seus fruits. Cal lluitar perquè l’agricultura tingui el respecte que es mereix i que no té des de fa molts anys”, sentencien els quatre joves. També remarquen que molts no veuen que “després de tants tractors i màquines grans hi ha molta suor i treball dur per poder comprar-los”.Aquests joves que estudien a la capital del Pla d’Urgell també critiquen les polítiques relatives a les dejeccions ramaderes i apunten que “hi ha coses que contaminen més”. Per això, sol·liciten també més facilitats, amb normatives que s’ajustin a la realitat del sector.

Respecte al canvi climàtic, els estudiants expliquen que “als agricultors i els ramaders se’ns posa al mateix sac de la contaminació que a les grans ciutats”. I sobre la sequera, consideren que “no és just” que hi hagi agricultors que no puguin regar, “ja no per aconseguir un benefici, sinó per sobreviure i pagar almenys els costos de producció”, mentre en zones de la costa “s’omplen piscines quan tenen l’aigua del mar a escassos metres”.En aquest sentit, reclamen que els governs han de redactar normatives que reconeguin les diferents realitats i permetin que els joves puguin continuar treballant en l’agricultura i en la ramaderia sense haver d’arribar a veure’s obligats a emigrar.Tots ells no perden, tanmateix, l’esperança de poder treballar i guanyar-se la vida en el sector primari d’una forma digna.

Veuen bàsica la formació per afrontar el repte de la innovació

La formació és una de les grans eines que té el sector, destaquen els estudiants del cicle formatiu, que es mostren satisfets de poder cursar els estudis de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal en aquest institut de Mollerussa. “És necessari tenir el màxim de coneixements a l’hora de dirigir una granja o treballar al camp. Hi ha molta innovació i és necessari actualitzar-se constantment”, conclouen. Els seus plans de futur són diferents. Al concloure els estudis, l’Aleix i el Roger preveuen començar a treballar en el negoci familiar, mentre que la Tatiana i la Natalia volen continuar estudiant per millorar els coneixements en aquesta matèria i optar a una formació universitària relacionada amb la veterinària.