El govern espanyol no exigirà cap llengua oficial per a l’autorització de residència per a migrants
Inclusió diu que es tindrà en compte "l’arrelament" amb informes d’integració que poden tenir en compte el català
Cues de migrants per demanar certificats d’empadronament a Lleida.
El govern espanyol ha avisat aquest divendres que no s’exigirà el coneixement de "cap llengua oficial" per concedir l’autorització inicial de residència i treball dins del procés de regularització extraordinària que prepara. Apunta que, per sol·licitar la pròrroga al cap d’un any de la regularització, les persones es poden acollir als itineraris d’arrelament i, alternativament, i sempre que es mantinguin les condicions que van generar el dret a la regularització extraordinària, es podria atorgar una pròrroga amb un "informe favorable d’integració" dels serveis socials de les comunitats que, entre altres qüestions, acreditaran l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc on resideixi la persona, com seria el cas del català.
El govern espanyol ha concretat així l’anunci fet pel grup d’ERC al Congrés dels Diputats, que va dir ahir que havia pactat amb el govern espanyol una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària d’immigrants per incloure el català com a supòsit vàlid per acreditar l’arrelament. Segons ERC, la mesura permetrà que l’aprenentatge i l’acreditació del català siguin reconeguts en la revisió posterior a l’autorització per regularització extraordinària.
La inclusió del català com a supòsit d’arrelament ha estat criticada pel PP i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha amenaçat amb anar als tribunals per evitar-ho. "Una vegada més, els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant tota Espanya. La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris als tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha escrit aquest divendres a ‘X’.
