Antoni Siurana, exalcalde de Lleida, defensa Armada i qüestiona que fos el cervell del 23-F: "Va ser propi de Torrente"

Antoni Siurana, exalcalde socialista de Lleida, ha explicat aquest dijous a RAC1 que no creu que el general Alfonso Armada fos el cervell del cop d'estat del 23-F. Les declaracions arriben després que el govern espanyol desclassifiqués un centenar de documents sobre l'intent de cop, entre els quals es menciona fins a tres vegades un dinar a casa de Siurana amb Armada, celebrat el 22 d'octubre de 1980, només quatre mesos abans dels fets.

La trobada va reunir el general Alfonso Armada, Joan Raventós, líder del PSC, i el diputat del PSOE Enrique Múgica. Segons ha explicat Siurana a El món a RAC1, van ser Raventós i Múgica qui van demanar conèixer el general, i van sol·licitar que la reunió fos discreta, motiu pel qual es va celebrar al domicili particular de l'aleshores alcalde. "Hauria sigut molt diferent si hagués sigut Armada qui ens demanés d'entrevistar-nos", ha afirmat.

Durant l'encontre, van parlar del dèficit d'equipament i modernització de l'exèrcit espanyol. "Franco va enganyar l'exèrcit i el va arruinar econòmicament", ha sentenciat Siurana. També van tractar la possibilitat de comprar mules per a la divisió de l'Urgell, tal com ja va reconèixer el propi Armada en una entrevista el 2011.

La percepció sobre el rol d'Armada

Siurana ha rebutjat que Alfonso Armada fos el cervell de l'operació del 23 de febrer de 1981. "No em crec que Armada fos el cervell del cop d'estat", ha declarat categòricament l'exalcalde. Ha qualificat els esdeveniments com "més de pel·lícula de Torrente que de realitat" i ha afegit que "l'escenificació és molt ridícula i absurda", tot i reconèixer que es tracta d'un "cop al país horrible, de descrèdit global i que trenca la societat".

El context del dinar a Lleida

L'exalcalde ha descrit la trobada com un dinar cordial amb discrepàncies ideològiques evidents. Va percebre que la relació entre el general i el rei Joan Carles I s'havia trencat en aquell moment. Siurana ha insistit que la iniciativa de la reunió va partir dels representants socialistes, interessats a conèixer de primera mà la situació i el pensament del que havia estat preceptor del monarca.

La mort de Tejero i la desclassificació de documents

Antonio Tejero, el tinent coronel que va irrompre al Congrés el 23-F, va morir aquest dimecres a casa seva, a Alzira, al País Valencià, als 93 anys. La seva mort es va produir poques hores després que el govern espanyol fes públics els documents desclassificats sobre l'intent de cop d'estat. Tejero, franquista declarat, mai no es va disculpar ni penedir pels fets del 23 de febrer de 1981, quan va entrar a l'hemicicle amb un escamot de guàrdies civils mentre es votava la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.

L'operació va involucrar també el general Jaime Milans del Bosch, responsable de desplegar els tancs als carrers de València, completant així el triumvirat que va protagonitzar un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola.