Accessibilitat?

La Wikipedia ens diu: “El carrer Major és un carrer del centre de Lleida catalogat com a monument del municipi i protegit com a bé cultural d’interès local.” Avui dia és un carrer de 320 metres aproximadament, on s’apleguen uns 90 establiments dedicats a un comerç que durant els últims anys ha anat relegant el botiguer de tota la vida per anar renovant la seva imatge. Avui el meu escrit no és per parlar de la seva història ni el tarannà de la seva imatge. Diuen que t’adones d’una mancança quan et falta a tu quelcom especial. El caminar és una cosa tan bàsica que un esgraó o una petita escala trobes que no té cap dificultat per seguir fent la teva vida, però quan el caminar no és possible i necessites una ajuda per desplaçar-te, com una cadira de rodes, et trobes que aquestes coses tan insignificants són un gran problema. 

Resulta que en aquest emblemàtic carrer el 50% dels establiments no estan adaptats perquè els que ens desplacem amb cadira hi puguem entrar amb facilitat per comprar. I, si resulta que anem acompanyats, ells poden entrar, però nosaltres ens hem de quedar fora esperant. Ha sortit una llei que empara les mascotes per tal que no es quedin fora de l’establiment, però ningú ha pensat com ens sentim els que anem amb cadira i hem d’esperar al carrer? Faig aquesta reflexió perquè les administracions ens donin una solució perquè puguem fer una vida normal sense impediments. Aquests inconvenients no solament es donen al carrer Major, que és un lloc emblemàtic, sinó que són una mostra del que passa a la nostra ciutat. Agraint d’antuvi als que vetllen per la convivència i mobilitat de la nostra estimada Lleida, que facin el possible perquè tots els ciutadans/es puguem gaudir d’una Lleida accessible.