Som especialistes a improvisar
En vista del que està passant, augmenta la meua desconfiança. I és igual que sigui a nivell autonòmic que a nivell de país. Som especialistes a improvisar i incapaços d’anticipar-nos als problemes. Els qui patim les conseqüències som els ciutadans, però el pitjor és que ens hi estem acostumant. Acabem de conèixer la bateria de restriccions que haurem d’afrontar per la falta d’aigua. Haurem de controlar la freqüència de les dutxes, la utilització del vàter, el rentat de l’automòbil, etcètera. Però resulta que, coneixent fa temps els efectes de la sequera, anualment, estem malversant milions de litres d’aigua per fuites en les infraestructures. Ara, de forma urgent, apliquem solucions dràstiques, sense autocrítica, responsabilitats ni dimissions. No passa res.
Quan l’informe PISA ens acaba de treure les vergonyes pels mals resultats en Educació, en quinze dies, coneixem els problemes i plantegem solucions. Però mentre els docents exposaven les seues queixes, i el Departament realitzava les seues anàlisis periòdiques, no s’actuava. Tampoc no hi ha autocrítica, responsabilitats ni dimissions. No passa res. Desconec la solució, però sé el que significa la gestió eficient. Si els que estem informats coneixíem les problemàtiques, els responsables les havien de conèixer amb temps i en profunditat. Em pregunto si la gestió pública ha sentit parlar d’eficiència, responsabilitat del càrrec i benestar del ciutadà, perquè al cap i a la fi som els que els paguem el sou.
