Crítica als pares desubicats del concert del Pot Petit

Aquesta carta és per replicar a la persona que va escriure sobre el concert d’El Pot Petit a Artesa de Lleida el passat 25 d’octubre. El que podem entendre de la seva versió és que no ha anat mai de concert de grups en viu, ja que demostra no saber que a un concert s’assisteix per ballar, saltar i cantar, independentment de l’edat que es tingui.

Un servidor va assistir al mateix concert i he de mostrar el meu total rebuig cap a l’opinió de l’esmentada persona. No era el primer concert d’El Pot Petit al qual anava i mai havia viscut una situació tan patètica, esperpèntica i vergonyosa. De fet, sempre havia viscut aquests concerts com el que són, concerts: dempeus, amb el nen a collibè o en braços i gaudint, ballant i cantant amb ell.

Que jo sàpiga el concert no era en un recinte tancat amb butaques, que és segurament allà on haurien hagut d’anar aquells pares desubicats que van assistir a Artesa. Ah, el més vergonyós de tot: fer tot el “paripé” xiulant i cridant per aconseguir aturar el concert davant, fins i tot, del mateix astorament del grup que no va donar crèdit a tals maneres dignes d’actituds incíviques, acomodades i provincianes. Cal aprendre més sobre conceptes com la responsabilitat i el respecte abans de predicar-los. I cal ubicar-se abans d’anar pel món.