8M, molts murs encara per enderrocar
Pot ser que entre els nostres lectors i lectores (dimecres es va publicar un informe que assenyala que el tant per cent de dones que es declaren feministes està baixant) n’hi hagi que es preguntin si continua sent necessari que cada 8 de març es multipliquin els actes, les pàgines de diaris i els programes de ràdio i de televisió dedicats a les mil i una bretxes diferenciadores entre homes i dones que hi ha encara avui en la nostra societat. Segur que aquestes persones que opinen que el feminisme està tensant la corda no han viscut cap de les experiències, violències, discriminacions, vexacions, marginacions o ostracisme de les quals trobaran alguns exemples a les nostres pàgines d’avui dedicades al Dia Internacional de la Dona, que cada any recorda aquelles valentes de principis del segle XX que van morir abrasades dins d’una fàbrica als EUA per reclamar els seus drets laborals. I evidentment els qui així pensen no han hagut d’avergonyir-se per haver estat violades, tement que al posar la denúncia pertinent es jutjarà tant la seua vida personal, o més, que la dels agressors, com va passar a la jove violada grupalment a Pamplona per La Manada, a la qual cinc homes van agredir sexualment. Evidentment, tampoc els qui així s’expressen no han vist morir una filla en mans d’un company de feina perquè ella no havia volgut mantenir relacions sexuals amb ell, com li va passar a la navarresa Nagore Laffage. Més que segur que els qui critiquen les fites aconseguides pel feminisme no han sentit por per elles, les seues mares, les seues filles, amigues o germanes quan a altes hores de la matinada no contesten al mòbil estant de festa. Tampoc no hauran treballat tant com un company d’oficina per cobrar menys que ell per la simple raó de ser dona, ni hauran estat rebutjades de cap lloc de treball per no ser “apte” per a dones o ni tan sols s’hauran atrevit a demanar-ho per por de l’ambient laboral. Ni hauran estat excloses d’una ocupació perquè estaven embarassades o en edat d’estar-ho. I així podríem seguir fins a l’infinit. Per tant, sí, encara cal reivindicar la igualtat legal, laboral i social entre tots dos sexes fins que no quedin sostres de vidre per trencar.
Amnistia, una bona notícia
L’acord entre PSOE, Junts i ERC per desbloquejar la llei d’amnistia i tornar al pla polític les reivindicacions de l’independentisme català és una bona notícia per a tots els actors. Per als nacionalistes perquè deixaran d’estar perseguits judicialment per l’1-O i per a la resta de catalans i espanyols perquè propicia l’estabilitat econòmica i social que tota comunitat necessita
